GÈNESI 22
22
El sacrifici d’Isaac
1Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!”
2I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.”
3Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va es-tellar la llenya per a l’holocaust, i em-prengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat.
4El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny.
5Llavors digué als seus mossos: “Que-deu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i torna-rem aquí, amb vosaltres.”
6Abraham va agafar la llenya de l’holo-caust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts.
7Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué : “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?”
8Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats.
9Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya.
10Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.
11Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.”
12L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.”
13Abraham va alçar els ulls i veié un xai, un poc més enllà, que estava travat per les banyes en un matoll. Ell hi va anar, agafà el xai i el va oferir en holo-caust en lloc del seu fill.
14Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.”
Confirmació de les benediccions
15Per segona vegada, l’àngel del Senyor, del cel estant, va cridar Abraham
16i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor,
17que t’ompliré de benediccions i mul-tiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics;
18i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.”
19Abraham va tornar al costat dels seus mossos i es van encaminar tots plegats cap a Beerxeba. I es va quedar allí.
Els fills de Nahor
20Temps després d’aquests fets, Abraham va rebre aquesta notícia: “També Milcà ha donat fills al teu germà Nahor:
21Us, el seu primogènit, Buz, germà seu, Quemuel, pare d’Aram,
22Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.”
23Betuel fou el pare de Rebeca. Aquests vuit són els fills que Milcà va donar a Nahor, germà d’Abraham.
24La seva concubina, anomenada Reü-ma, va infantar Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.
S'ha seleccionat:
GÈNESI 22: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya