Gènesi 19:12-25
Gènesi 19:12-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gen-dres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat, perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.” Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat. A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.” Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població. Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.” Lot els digué: “No, senyors meus. Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, ado-na’t que jo no puc escapar-me a la mun-tanya sense que m’atrapi la dissort i mori. Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc im-portant. Fugiré allí i salvaré la vida.” Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles. Fes via, escapa’t-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar. El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar. Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra.
Gènesi 19:12-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors els hostes van dir a Lot: – Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d’aquesta ciutat. El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo. Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir: – De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat! Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure. A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot: – Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable. Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. Un cop fora, li van dir: – Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya. Lot els va dir: – No, senyor meu! Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida. Ell li va respondre: – Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat. Per això la ciutat es diu Sóar. Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.