GÈNESI 19:12-25

Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gen-dres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat, perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.” Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat. A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.” Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població. Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.” Lot els digué: “No, senyors meus. Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, ado-na’t que jo no puc escapar-me a la mun-tanya sense que m’atrapi la dissort i mori. Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc im-portant. Fugiré allí i salvaré la vida.” Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles. Fes via, escapa’t-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar. El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar. Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra.