Gènesi 18:4-15
Gènesi 18:4-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
De seguida tindreu una mica d’aigua per rentar-vos els peus, i després podreu reposar sota l’arbre. Us portaré un tros de pa perquè us conforteu. En acabar, podreu seguir ca-mí, que per això heu passat prop del vostre servent.” Ells li van dir: “Fes tal com has dit.” Abraham anà de presa cap a la tenda, a cercar Sara, i li digué: “Cuita! Prepara tres mesures de flor de farina, pasta-la i fes unes coques.” Tot seguit va anar de pressa cap al ramat, va triar un vedell tendre i gras i el va donar al mosso, que es va afanyar a rostir-lo. Després prengué mató, llet i el vedell ja preparat i els ho va servir, i es va quedar dret, sota l’arbre, mentre ells menjaven. Llavors li van preguntar: “I Sara, la teva muller, on és?” Respongué: “A la tenda.” I un dels hostes digué: “Tornaré a veure’t sens falta l’any vinent per aquest temps, i la teva dona ja tindrà un fill.” Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, darrere seu. Abraham i Sara ja eren grans, d’edat avançada, i a Sara ja li havia cessat el que és propi de les dones; per això Sara va riure per dintre seu, tot dient-se: “¿Un cop he arribat a la vellesa hi haurà plaer per a mi si, a més, també el meu marit és vell?” Però el Senyor digué a Abraham: “Per què ha rigut Sara, tot dient-se ‘Ara, a les meves velleses, infantaré jo?’ És que hi ha alguna cosa massa di-fícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.” Sara ho va desmentir: “No he rigut pas”, perquè va agafar por. Però ell res-pongué: “I tant que has rigut.”
Gènesi 18:4-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent. Ells li van respondre: – Fes tal com has dit. Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: – Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets. Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li van preguntar: – On és Sara, la teva esposa? Abraham va respondre: – És dintre la tenda. Un dels hostes va afegir: – L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» El Senyor digué a Abraham: – Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill. Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir: – Sí que has rigut!