GÈNESI 18:4-15

De seguida tindreu una mica d’aigua per rentar-vos els peus, i després podreu reposar sota l’arbre. Us portaré un tros de pa perquè us conforteu. En acabar, podreu seguir ca-mí, que per això heu passat prop del vostre servent.” Ells li van dir: “Fes tal com has dit.” Abraham anà de presa cap a la tenda, a cercar Sara, i li digué: “Cuita! Prepara tres mesures de flor de farina, pasta-la i fes unes coques.” Tot seguit va anar de pressa cap al ramat, va triar un vedell tendre i gras i el va donar al mosso, que es va afanyar a rostir-lo. Després prengué mató, llet i el vedell ja preparat i els ho va servir, i es va quedar dret, sota l’arbre, mentre ells menjaven. Llavors li van preguntar: “I Sara, la teva muller, on és?” Respongué: “A la tenda.” I un dels hostes digué: “Tornaré a veure’t sens falta l’any vinent per aquest temps, i la teva dona ja tindrà un fill.” Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, darrere seu. Abraham i Sara ja eren grans, d’edat avançada, i a Sara ja li havia cessat el que és propi de les dones; per això Sara va riure per dintre seu, tot dient-se: “¿Un cop he arribat a la vellesa hi haurà plaer per a mi si, a més, també el meu marit és vell?” Però el Senyor digué a Abraham: “Per què ha rigut Sara, tot dient-se ‘Ara, a les meves velleses, infantaré jo?’ És que hi ha alguna cosa massa di-fícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.” Sara ho va desmentir: “No he rigut pas”, perquè va agafar por. Però ell res-pongué: “I tant que has rigut.”