Gènesi 17:1-27
Gènesi 17:1-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpode-rós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable. Jo establiré el meu pacte entre jo i tu, i et multiplicaré abundosament.” Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així: “Aquesta és la meva aliança amb tu: seràs pare d’una munió de pobles. Ja no t’anomenaràs més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, perquè t’he constituït pare d’una multitud de pobles. Et faré fecund en gran manera, et con-vertiré en moltes nacions, i de tu sor-tiran reis. Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les suc-cessives generacions. Una aliança eter-na: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència. Jo et donaré, a tu i a la teva posteritat, la terra que trepitges com a pelegrí. Tot el país de Canaan, en propietat perpè-tua; i seré el vostre Déu.” Déu digué encara a Abraham: “Per la teva part, guardaràs la meva aliança, tu i la teva posteritat, en les successives generacions. Aquesta és la meva aliança entre jo i vosaltres, que haureu d’observar tu i la teva descendència: tots els homes hau-ran de ser circumcidats. Circumcidareu la carn del vostre prepuci, i això serà el senyal de l’aliança entre jo i vosaltres. En totes les generacions successives, tots els vostres infants mascles hauran de ser circumcidats quan tinguin vuit dies, tant el que hagi nascut a casa teva com el que hagi estat comprat a qual-sevol dels forasters que no són del teu llinatge. Sens falta seran circumcidats, tant el nascut a casa teva com el comprat amb el teu diner; així la meva aliança quedarà marcada en la vostra carn com una aliança perpètua. L’home a qui no s’hagi circumcidat la carn del prepuci, serà esborrat d’entre el seu poble: ha violat la meva aliança.” Déu digué també a Abraham: “A la teva muller, ja no li diràs més Sarai, sinó que el seu nom serà Sara. Jo la beneiré i d’ella també et donaré un fill; sí, jo la beneiré i serà mare de nacions i de reis.” Abraham es va prosternar i es posà a riure, tot pensant dintre seu: “Així que a un home de cent anys encara li naixe-rà un fill? I Sara, una dona de noranta anys, infantarà?” I dirigint-se a Déu, digué: “Si almenys Ismael pogués viure en la teva presència!” Déu respongué: “Sí, però Sara, la teva muller, et donarà un fill, i l’anome-naràs Isaac. Jo establiré la meva aliança amb ell, una aliança eterna, i amb la seva descendència després d’ell. Pel que fa a Ismael, també t’he escoltat: Mira, el beneiré, el faré fecund i el mul-tiplicaré en gran manera. Engendrarà dotze prínceps, i faré d’ell un gran poble. Però la meva aliança l’establiré amb Isaac, el fill que t’infantarà Sara l’any vinent per aquest temps.” Després de parlar amb ell, Déu, en-lairant-se, s’allunyà d’Abraham. Llavors Abraham prengué el seu fill Ismael, amb tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia comprat amb el seu diner, tots els homes d’entre la seva gent, i aquell mateix dia els cir-cumcidà, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia noranta-nou anys quan circumcidà la carn del seu prepuci. I el seu fill Ismael tenia tretze anys quan fou circumcidat. Foren circumcidats el mateix dia Abraham i el seu fill Ismael. I tots els homes, els nascuts a casa seva i els d’ascendència estrangera comprats amb diner, foren circumcidats juntament amb ell.
Gènesi 17:1-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: – Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència. Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: – Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu. Déu digué encara a Abraham: – Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança. Després, Déu digué a Abraham: – A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis. Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» I va dir a Déu: – Ja estaré content que visqui Ismael. Déu li replicà: – Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant. Llavors Abraham va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat. Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers.