Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpode-rós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable.
Jo establiré el meu pacte entre jo i tu, i et multiplicaré abundosament.”
Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així:
“Aquesta és la meva aliança amb tu: seràs pare d’una munió de pobles.
Ja no t’anomenaràs més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, perquè t’he constituït pare d’una multitud de pobles.
Et faré fecund en gran manera, et con-vertiré en moltes nacions, i de tu sor-tiran reis.
Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les suc-cessives generacions. Una aliança eter-na: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència.
Jo et donaré, a tu i a la teva posteritat, la terra que trepitges com a pelegrí. Tot el país de Canaan, en propietat perpè-tua; i seré el vostre Déu.”
Déu digué encara a Abraham: “Per la teva part, guardaràs la meva aliança, tu i la teva posteritat, en les successives generacions.
Aquesta és la meva aliança entre jo i vosaltres, que haureu d’observar tu i la teva descendència: tots els homes hau-ran de ser circumcidats.
Circumcidareu la carn del vostre prepuci, i això serà el senyal de l’aliança entre jo i vosaltres.
En totes les generacions successives, tots els vostres infants mascles hauran de ser circumcidats quan tinguin vuit dies, tant el que hagi nascut a casa teva com el que hagi estat comprat a qual-sevol dels forasters que no són del teu llinatge.
Sens falta seran circumcidats, tant el nascut a casa teva com el comprat amb el teu diner; així la meva aliança quedarà marcada en la vostra carn com una aliança perpètua.
L’home a qui no s’hagi circumcidat la carn del prepuci, serà esborrat d’entre el seu poble: ha violat la meva aliança.”
Déu digué també a Abraham: “A la teva muller, ja no li diràs més Sarai, sinó que el seu nom serà Sara.
Jo la beneiré i d’ella també et donaré un fill; sí, jo la beneiré i serà mare de nacions i de reis.”
Abraham es va prosternar i es posà a riure, tot pensant dintre seu: “Així que a un home de cent anys encara li naixe-rà un fill? I Sara, una dona de noranta anys, infantarà?”
I dirigint-se a Déu, digué: “Si almenys Ismael pogués viure en la teva presència!”
Déu respongué: “Sí, però Sara, la teva muller, et donarà un fill, i l’anome-naràs Isaac. Jo establiré la meva aliança amb ell, una aliança eterna, i amb la seva descendència després d’ell.
Pel que fa a Ismael, també t’he escoltat: Mira, el beneiré, el faré fecund i el mul-tiplicaré en gran manera. Engendrarà dotze prínceps, i faré d’ell un gran poble.
Però la meva aliança l’establiré amb Isaac, el fill que t’infantarà Sara l’any vinent per aquest temps.”
Després de parlar amb ell, Déu, en-lairant-se, s’allunyà d’Abraham.
Llavors Abraham prengué el seu fill Ismael, amb tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia comprat amb el seu diner, tots els homes d’entre la seva gent, i aquell mateix dia els cir-cumcidà, tal com Déu li havia manat.
Abraham tenia noranta-nou anys quan circumcidà la carn del seu prepuci.
I el seu fill Ismael tenia tretze anys quan fou circumcidat.
Foren circumcidats el mateix dia Abraham i el seu fill Ismael.
I tots els homes, els nascuts a casa seva i els d’ascendència estrangera comprats amb diner, foren circumcidats juntament amb ell.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
