Gàlates 2:1-10
Gàlates 2:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig expli-car als notables de quina manera predi-co l’evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec. I això malgrat els falsos germans intrusos que s’havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d’esclavitzar-nos, als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l’evangeli es mantingués intacta entre vosaltres. En canvi, de part dels considerats principals (no m’interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou; al contrari: van comprendre que se m’havia confiat l’evangeli de la incir-cumcisió, com a Pere el de la circum-cisió, ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m’ha capacitat també a mi per als pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, consi-derats com a puntals de l’església, reco-negueren la gràcia que se m’havia con-cedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus. Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.
Gàlates 2:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m’hi vaig emportar també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge. Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l’evangeli. Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res. Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere l’apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l’apòstol dels pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès.