GÀLATES 2:1-10

Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig expli-car als notables de quina manera predi-co l’evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec. I això malgrat els falsos germans intrusos que s’havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d’esclavitzar-nos, als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l’evangeli es mantingués intacta entre vosaltres. En canvi, de part dels considerats principals (no m’interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou; al contrari: van comprendre que se m’havia confiat l’evangeli de la incir-cumcisió, com a Pere el de la circum-cisió, ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m’ha capacitat també a mi per als pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, consi-derats com a puntals de l’església, reco-negueren la gràcia que se m’havia con-cedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus. Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.