Esdres 9:5-15
Esdres 9:5-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
A l’hora del sacrifici de la tarda, vaig aixecar-me de la meva mortificació, i amb els vestits i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls, i amb les mans esteses vers el Senyor, el meu Déu, vaig dir: “Em sento avergonyit i ple de confusió d’alçar la cara vers tu, Déu meu, perquè les nostres iniquitats s’han multiplicat sobre el nostre cap, i els nostres delictes han crescut fins al cel. Des dels dies dels nostres avantpassats fins avui, hem estat pecant greument, i per culpa de les nostres iniquitats, nos-altres, els nostres reis i els nostres sa-cerdots, hem estat abandonats a l’albir dels reis de les nacions, a l’espasa, al captiveri, al saqueig i a la vergonya que cobreix avui la nostra cara. I ara, per un breu moment, el Senyor, el nostre Déu, ens ha concedit la gràcia de deixar-nos una resta supervivent i donar-nos estatge en el seu lloc sant. El nostre Déu ho ha fet per il·luminar-nos i reanimar-nos enmig de la nostra es-clavitud. Perquè nosaltres som esclaus, però, en plena servitud, no ens ha desemparat, el nostre Déu, sinó que ens ha decantat el favor dels reis de Pèrsia a fi de reani-mar-nos i poder aixecar el temple del nostre Déu, per a reconstruir les seves ruïnes i per a assegurar-nos un clos a Judà i a Jerusalem. Però, ara, Déu nostre, què podem dir, després d’això? Hem abandonat els teus manaments, els que vas prescriure per mitjà dels teus servents, els profetes, dient-los: La terra on entrareu per a posseir-la és una terra impura a causa de la impuresa de la gent del país i per les abominacions i immundícies amb què l’han infestat de l’un cap a l’altre. Per tant, no heu de casar les vostres filles amb els seus fills, ni prendre les seves filles per als vostres fills; no pro-cureu mai la seva pau i el seu benestar, a fi que sigueu forts i us pugueu alimen-tar dels millors productes de la terra i la pugueu deixar als vostres fills com a heretat perpètua. I després de tot el que ens ha sobrevingut per causa de les nostres males accions i del nostre gran delicte, tot i que tu, Déu nostre, ens has castigat molt menys del que les nostres iniquitats han merescut, i ens has concedit aquesta deslliurança, ¿tornarem a transgredir els teus manaments i a contraure matrimoni amb la gent que comet aquestes abominacions? ¿No t’enutjaries amb nosaltres de tal manera que acabaries amb tots, sense deixar-ne ni una resta, sense que ningú pogués escapar? Oh Senyor, Déu d’Israel, tu ets just; per això nosaltres hem quedat com una resta que s’ha salvat fins avui. Aquí ens tens, davant teu amb la nostra culpa-bilitat, tot i que no és possible subsistir amb aquesta culpa.”
Esdres 9:5-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»A l’hora de l’ofrena del capvespre vaig sortir del meu estat d’abatiment. Encara amb el vestit i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls i, amb les mans alçades cap al Senyor, el meu Déu, vaig dir: »– Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel. Des dels temps dels nostres pares fins avui no hem parat d’ofendre’t; i, per les nostres culpes, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat deixats a mercè dels reis estrangers: hem sofert guerres, captivitats, pillatges i humiliacions. I això fins al dia d’avui. Però ara, per un moment, tu, Senyor, Déu nostre, començaves a mostrar-te misericordiós amb nosaltres: rescataves de l’exili una resta del teu poble i li donaves estada en el teu lloc sant; així, Déu nostre, il·luminaves els nostres ulls i començaves a donar-nos vida enmig de la nostra servitud. Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauréssim el seu temple, en reparéssim les ruïnes i així tinguéssim un lloc segur a Judà i a Jerusalem. »I ara, Déu nostre, què podrem dir després de tants favors? Doncs que hem desobeït els manaments que ens havies prescrit per boca dels teus servents, els profetes. Ens deies: “El país en què esteu a punt d’entrar per prendre’n possessió és profanat: els habitants que l’ocupen són impurs i l’han infestat d’un cap a l’altre amb les seves pràctiques abominables. Per tant, no doneu per mullers les vostres filles als seus fills ni prengueu per als vostres fills les seves filles. No afavoriu mai el benestar i la prosperitat d’aquesta gent. Així us convertireu en un poble fort, menjareu el bo i millor d’aquesta terra i la deixareu en herència als vostres descendents per sempre.” »Déu nostre, per les nostres accions dolentes i per la nostra gran culpa hem sofert moltes desgràcies. Però tu no ens has castigat tant com mereixíem pels nostres pecats, sinó que ens has concedit que en quedéssim una resta. Com podríem tornar a violar els teus manaments emparentant-nos amb els pobles que practiquen aquestes abominacions? ¿No t’irritaries contra nosaltres fins a exterminar-nos del tot, sense deixar ni un sol supervivent? Senyor, Déu d’Israel, la teva bondat ha permès que de nosaltres fos rescatada una resta. I això fins al dia d’avui. Aquí ens tens davant teu, carregats amb les nostres culpes, tot i que, d’aquesta manera, ningú no es pot mantenir a la teva presència.»