ESDRES 9:5-15

A l’hora del sacrifici de la tarda, vaig aixecar-me de la meva mortificació, i amb els vestits i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls, i amb les mans esteses vers el Senyor, el meu Déu, vaig dir: “Em sento avergonyit i ple de confusió d’alçar la cara vers tu, Déu meu, perquè les nostres iniquitats s’han multiplicat sobre el nostre cap, i els nostres delictes han crescut fins al cel. Des dels dies dels nostres avantpassats fins avui, hem estat pecant greument, i per culpa de les nostres iniquitats, nos-altres, els nostres reis i els nostres sa-cerdots, hem estat abandonats a l’albir dels reis de les nacions, a l’espasa, al captiveri, al saqueig i a la vergonya que cobreix avui la nostra cara. I ara, per un breu moment, el Senyor, el nostre Déu, ens ha concedit la gràcia de deixar-nos una resta supervivent i donar-nos estatge en el seu lloc sant. El nostre Déu ho ha fet per il·luminar-nos i reanimar-nos enmig de la nostra es-clavitud. Perquè nosaltres som esclaus, però, en plena servitud, no ens ha desemparat, el nostre Déu, sinó que ens ha decantat el favor dels reis de Pèrsia a fi de reani-mar-nos i poder aixecar el temple del nostre Déu, per a reconstruir les seves ruïnes i per a assegurar-nos un clos a Judà i a Jerusalem. Però, ara, Déu nostre, què podem dir, després d’això? Hem abandonat els teus manaments, els que vas prescriure per mitjà dels teus servents, els profetes, dient-los: La terra on entrareu per a posseir-la és una terra impura a causa de la impuresa de la gent del país i per les abominacions i immundícies amb què l’han infestat de l’un cap a l’altre. Per tant, no heu de casar les vostres filles amb els seus fills, ni prendre les seves filles per als vostres fills; no pro-cureu mai la seva pau i el seu benestar, a fi que sigueu forts i us pugueu alimen-tar dels millors productes de la terra i la pugueu deixar als vostres fills com a heretat perpètua. I després de tot el que ens ha sobrevingut per causa de les nostres males accions i del nostre gran delicte, tot i que tu, Déu nostre, ens has castigat molt menys del que les nostres iniquitats han merescut, i ens has concedit aquesta deslliurança, ¿tornarem a transgredir els teus manaments i a contraure matrimoni amb la gent que comet aquestes abominacions? ¿No t’enutjaries amb nosaltres de tal manera que acabaries amb tots, sense deixar-ne ni una resta, sense que ningú pogués escapar? Oh Senyor, Déu d’Israel, tu ets just; per això nosaltres hem quedat com una resta que s’ha salvat fins avui. Aquí ens tens, davant teu amb la nostra culpa-bilitat, tot i que no és possible subsistir amb aquesta culpa.”