Ezequiel 34:1-31

Comparteix

Ezequiel 34:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Vaig rebre una revelació del Senyor que deia: “Fill d’home, profetitza contra els pastors d’Israel; profetitza i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen ells mateixos! ¿No han de pasturar les ovelles, els pastors? Us mengeu el que és gras i us vestiu amb la seva llana; mateu les més grasses, però no pastureu el meu ramat. No heu envigorit les febles ni heu guarit la malalta, no heu embenat la que té la cama trencada ni heu recollit les esgarriades, ni heu anat a buscar les perdudes, sinó que les heu dominades amb duresa i violència. Així s’han dispersat per falta de pastor i han servit de menja per a totes les bèsties del camp; i estan escampades. Les meves ovelles van errants per to-tes les muntanyes i per tots els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tota la terra, sense que ningú se n’ocupi ni vagi a cercar-lo. Per tant, escolteu, pastors, la paraula del Senyor: Per vida meva, diu Déu, el Senyor: perquè el meu ramat ha servit de presa i les meves ovelles han servit de menja per a totes les bèsties del camp, per manca de pastor; perquè els meus pas-tors no s’han preocupat del ramat, ja que només es pasturen ells mateixos i dei-xen de pasturar el meu ramat; per això, escolteu, pastors, la paraula del Senyor. Això diu Déu, el Senyor: Aquí em teniu contra els pastors: els reclamaré que em tornin les meves ovelles i no els deixaré més que les pasturin. Els pastors no seguiran pasturant-se ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ove-lles, perquè deixin de ser la seva presa.” Déu, el Senyor, diu això: “Mireu, seré jo mateix que aniré a buscar les meves ovelles i vetllaré per elles. Igual que el pastor cerca el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dis-perses, així aplegaré jo les meves ove-lles; les recolliré de tots els llocs on van ser dispersades en dia de nuvolada i foscúria. Les trauré d’enmig dels pobles, les aplegaré de tots els països, i les faré tornar a la seva pròpia terra. Les pastu-raré a les serralades d’Israel, prop dels rierols i per tots els llocs habitats del país. Les conduiré per bons pasturatges, i tindran la pleta en les altes muntanyes d’Israel. Allí reposaran en una bona pleta i tindran un pasturatge abundós, dalt les serralades d’Israel. Jo mateix pasturaré les meves ove-lles i jo mateix les duré al repòs, diu el Senyor Déu. Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb jus-tícia. I a vosaltres, ovelles meves, el Senyor Déu us diu això: Mireu, jo jutjaré entre ovelles i ovelles, entre marrans i bocs. ¿No en teniu prou de pasturar en bons pasturatges que encara heu de tre-pitjar el que queda de la vostra pastura i que, després d’haver begut en l’aigua clara, encara heu d’enterbolir amb les vostres potes la que queda? Així que les meves ovelles han de menjar el que heu trepitjat amb les vos-tres peülles i han de beure el que heu enterbolit amb les vostres potes. Per això, el Senyor Déu els diu: Mi-reu, jo mateix jutjaré entre les ovelles grasses i les ovelles magres. Perquè amb el costat i l’espatlla em-penyeu i amb les vostres banyes enves-tiu totes les febles, fins que les traieu a fora. Per tant, jo salvaré les meves ovelles i deixaran de ser una presa; jo jutjaré entre ovella i ovella. Establiré damunt seu un sol pastor que les pasturi: el meu servent David; ell les pasturarà i serà el seu pastor. I jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Jo, el Senyor, he parlat! Establiré amb elles una aliança de pau, i exterminaré de la terra els animals ferotges; i habitaran en seguretat en el desert i dormiran en els boscos. I faré que elles i els voltants de la meva muntanya siguin una benedicció, i enviaré les pluges al seu temps; seran pluges de benedicció. Llavors, l’arbre del camp donarà el seu fruit i la terra la seva collita, i elles viuran en seguretat al seu propi territori. I sabran que jo sóc el Senyor, quan hau-ré trencat els lligams del seu jou i les hauré deslliurades de la mà dels qui les havien esclavitzat. I mai més no tornaran a ser una presa per a les nacions, ni les bèsties de la terra no les devoraran, sinó que viuran en seguretat i ningú no les espantarà. Jo faré sorgir per a elles una planta-ció de renom, i ja no hi haurà més víctimes de la fam al país ni hauran de suportar mai més la burla de les nacions. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu, que estic al seu costat, i que ells, la casa d’Israel, són el meu poble, diu el Senyor Déu. I vosaltres, ovelles meves, sou les ovelles del meu ramat humà, i jo sóc el vostre Déu. Paraula de Déu, el Senyor!”

Ezequiel 34:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: – Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat. Sense pastor, les ovelles s’han dispersat i han estat devorades per animals feréstecs de tota mena. Sí, s’han dispersat! Les meves ovelles han errat per totes les muntanyes i els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tot el país, sense que ningú se n’ocupés, sense que ningú anés a buscar-lo. »Per tant, pastors, escolteu la paraula del Senyor: Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que el meu ramat ha estat depredat i devorat pels animals salvatges, perquè no tenia pastors. Els meus pastors no se n’ocupen: en comptes de pasturar-lo, es pasturen a ells mateixos. Doncs ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor. Això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra els pastors. Jo mateix buscaré les meves ovelles, els les prendré de les mans i no les tornaran a pasturar. Els pastors no es pasturaran més a ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ovelles i mai més no les podran devorar. »Això us anuncia el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s’havien dispersat. Les faré sortir d’entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d’Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d’Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, recolliré l’esgarriada, embenaré la que s’havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l’ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat. »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs: ¿No en teniu prou de pasturar en una bona pastura, que encara heu de trepitjar l’herba que queda? ¿No us basta beure l’aigua clara, que encara enterboliu amb les potes l’aigua on heu begut? Les meves ovelles han de menjar herba trepitjada i beure aigua enterbolida! Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu per jutjar entre l’ovella grassa i la magra, perquè vosaltres, amb el costat i l’espatlla empenyeu totes les ovelles més febles i les envestiu amb les banyes fins que les traieu fora. Però jo vindré a salvar les meves ovelles i no permetré més cap pillatge. Jo jutjaré entre una ovella i una altra. »Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David. Ell les pasturarà, serà el seu pastor. Jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Ho dic jo, el Senyor. »Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguin viure confiadament al desert i dormir a les boscúries. Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya; faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció, perquè els arbres dels camps donin els seus fruits, i la terra, les seves collites. Viuran confiadament a la seva terra: jo trencaré el seu jou i els alliberaré del poder dels qui els esclavitzaven, i llavors sabran que jo sóc el Senyor. No seran més botí dels estrangers ni els devoraran les bèsties ferotges. Viuran segurs, sense que els esveri ningú. Faré cèlebre la fertilitat dels seus conreus; en el país no hi haurà més víctimes de la fam ni seran més l’escarni dels estrangers. Aleshores sabran que jo, el Senyor, el seu Déu, sóc amb ells i que ells, el casal d’Israel, són el meu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu. Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo sóc el vostre Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”