EZEQUIEL 34:1-31

Vaig rebre una revelació del Senyor que deia: “Fill d’home, profetitza contra els pastors d’Israel; profetitza i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen ells mateixos! ¿No han de pasturar les ovelles, els pastors? Us mengeu el que és gras i us vestiu amb la seva llana; mateu les més grasses, però no pastureu el meu ramat. No heu envigorit les febles ni heu guarit la malalta, no heu embenat la que té la cama trencada ni heu recollit les esgarriades, ni heu anat a buscar les perdudes, sinó que les heu dominades amb duresa i violència. Així s’han dispersat per falta de pastor i han servit de menja per a totes les bèsties del camp; i estan escampades. Les meves ovelles van errants per to-tes les muntanyes i per tots els turons elevats; el meu ramat s’ha escampat per tota la terra, sense que ningú se n’ocupi ni vagi a cercar-lo. Per tant, escolteu, pastors, la paraula del Senyor: Per vida meva, diu Déu, el Senyor: perquè el meu ramat ha servit de presa i les meves ovelles han servit de menja per a totes les bèsties del camp, per manca de pastor; perquè els meus pas-tors no s’han preocupat del ramat, ja que només es pasturen ells mateixos i dei-xen de pasturar el meu ramat; per això, escolteu, pastors, la paraula del Senyor. Això diu Déu, el Senyor: Aquí em teniu contra els pastors: els reclamaré que em tornin les meves ovelles i no els deixaré més que les pasturin. Els pastors no seguiran pasturant-se ells mateixos; salvaré de la seva boca les meves ove-lles, perquè deixin de ser la seva presa.” Déu, el Senyor, diu això: “Mireu, seré jo mateix que aniré a buscar les meves ovelles i vetllaré per elles. Igual que el pastor cerca el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dis-perses, així aplegaré jo les meves ove-lles; les recolliré de tots els llocs on van ser dispersades en dia de nuvolada i foscúria. Les trauré d’enmig dels pobles, les aplegaré de tots els països, i les faré tornar a la seva pròpia terra. Les pastu-raré a les serralades d’Israel, prop dels rierols i per tots els llocs habitats del país. Les conduiré per bons pasturatges, i tindran la pleta en les altes muntanyes d’Israel. Allí reposaran en una bona pleta i tindran un pasturatge abundós, dalt les serralades d’Israel. Jo mateix pasturaré les meves ove-lles i jo mateix les duré al repòs, diu el Senyor Déu. Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb jus-tícia. I a vosaltres, ovelles meves, el Senyor Déu us diu això: Mireu, jo jutjaré entre ovelles i ovelles, entre marrans i bocs. ¿No en teniu prou de pasturar en bons pasturatges que encara heu de tre-pitjar el que queda de la vostra pastura i que, després d’haver begut en l’aigua clara, encara heu d’enterbolir amb les vostres potes la que queda? Així que les meves ovelles han de menjar el que heu trepitjat amb les vos-tres peülles i han de beure el que heu enterbolit amb les vostres potes. Per això, el Senyor Déu els diu: Mi-reu, jo mateix jutjaré entre les ovelles grasses i les ovelles magres. Perquè amb el costat i l’espatlla em-penyeu i amb les vostres banyes enves-tiu totes les febles, fins que les traieu a fora. Per tant, jo salvaré les meves ovelles i deixaran de ser una presa; jo jutjaré entre ovella i ovella. Establiré damunt seu un sol pastor que les pasturi: el meu servent David; ell les pasturarà i serà el seu pastor. I jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Jo, el Senyor, he parlat! Establiré amb elles una aliança de pau, i exterminaré de la terra els animals ferotges; i habitaran en seguretat en el desert i dormiran en els boscos. I faré que elles i els voltants de la meva muntanya siguin una benedicció, i enviaré les pluges al seu temps; seran pluges de benedicció. Llavors, l’arbre del camp donarà el seu fruit i la terra la seva collita, i elles viuran en seguretat al seu propi territori. I sabran que jo sóc el Senyor, quan hau-ré trencat els lligams del seu jou i les hauré deslliurades de la mà dels qui les havien esclavitzat. I mai més no tornaran a ser una presa per a les nacions, ni les bèsties de la terra no les devoraran, sinó que viuran en seguretat i ningú no les espantarà. Jo faré sorgir per a elles una planta-ció de renom, i ja no hi haurà més víctimes de la fam al país ni hauran de suportar mai més la burla de les nacions. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu, que estic al seu costat, i que ells, la casa d’Israel, són el meu poble, diu el Senyor Déu. I vosaltres, ovelles meves, sou les ovelles del meu ramat humà, i jo sóc el vostre Déu. Paraula de Déu, el Senyor!”