Èxode 4:1-13
Èxode 4:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Moisès va contestar: “¿I si no em creuen ni volen fer cas del que els dic, sinó que em responen: A tu no se t’ha aparegut el Senyor?” El Senyor li preguntà: “Què és això que tens a la mà?” Ell digué: “Una vara”. Li diu: “Llança-la a terra.” Ell la llan-çà a terra, i es va tornar una serp; i Moisès fugia d’ella. Aleshores el Senyor digué a Moisès: “Allarga la mà i agafa-la per la cua.” Va estendre la mà, la va agafar i, en tenir-la a la mà, se li convertí altre cop en una vara. “Això perquè creguin que se t’ha presentat el Senyor, el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” A més, el Senyor li va dir: “Fica’t la mà al pit.” Ell es va ficar la mà al pit i, quan la va treure, aparegué leprosa, blanca com la neu. Aleshores Déu digué: “Torna a ficar-te la mà al pit.” Ell va tornar a ficar-se la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí que estava tan sana com la resta del seu cos. “Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer senyal, faran cas del segon. I si no creuen aquests dos senyals ni escolten la teva veu, prendràs aigua del riu i l’escamparàs per terra, i l’aigua que hauràs pres del riu es convertirà en sang sobre la terra.” Moisès va dir al Senyor: “Oh, Senyor; jo no he estat home de paraula fàcil, ni abans ni ara, ni tampoc des que tu has parlat amb el teu servent, sinó que tinc dificultat de parlar i expressar-me.” El Senyor li replicà: “Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa mut o sord, que hi vegi o cec? No sóc jo el Déu Etern? Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca i t’ensenyaré el que has de dir.” I Moisès digué: “Oh, Senyor, fes venir un altre per a enviar-l’hi.”
Èxode 4:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Moisès va respondre: – Els israelites no em creuran ni m’escoltaran. Diran: “No és veritat que se t’hagi aparegut el Senyor Déu.” El Senyor li preguntà: – Què hi tens, a la mà? Moisès respongué: – Un bastó. El Senyor li va ordenar: – Llança’l a terra. Ell l’hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere. El Senyor li va dir: – Allarga la mà i agafa-la per la cua. Ell va allargar la mà i l’agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. El Senyor va afegir: – Així creuran que se t’ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. El Senyor li digué encara: – Posa’t la mà al pit. Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu. Després el Senyor li digué: – Posa’t altra vegada la mà al pit. Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans. El Senyor va afegir: – Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. I si tampoc no et creuen ni fan cas d’aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l’aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang. Moisès va dir al Senyor: – Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules. El Senyor li respongué: – Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t’ensenyaré què has de dir. Moisès va insistir: – T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.