ÈXODE 4
4
Déu garanteix la seva força a Moisès
1Moisès va contestar: “¿I si no em creuen ni volen fer cas del que els dic, sinó que em responen: A tu no se t’ha aparegut el Senyor?”
2El Senyor li preguntà: “Què és això que tens a la mà?” Ell digué: “Una vara”.
3Li diu: “Llança-la a terra.” Ell la llan-çà a terra, i es va tornar una serp; i Moisès fugia d’ella.
4Aleshores el Senyor digué a Moisès: “Allarga la mà i agafa-la per la cua.” Va estendre la mà, la va agafar i, en tenir-la a la mà, se li convertí altre cop en una vara.
5“Això perquè creguin que se t’ha presentat el Senyor, el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.”
6A més, el Senyor li va dir: “Fica’t la mà al pit.” Ell es va ficar la mà al pit i, quan la va treure, aparegué leprosa, blanca com la neu.
7Aleshores Déu digué: “Torna a ficar-te la mà al pit.” Ell va tornar a ficar-se la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí que estava tan sana com la resta del seu cos.
8“Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer senyal, faran cas del segon.
9I si no creuen aquests dos senyals ni escolten la teva veu, prendràs aigua del riu i l’escamparàs per terra, i l’aigua que hauràs pres del riu es convertirà en sang sobre la terra.”
Aaron intèrpret de Moisès
10Moisès va dir al Senyor: “Oh, Senyor; jo no he estat home de paraula fàcil, ni abans ni ara, ni tampoc des que tu has parlat amb el teu servent, sinó que tinc dificultat de parlar i expressar-me.”
11El Senyor li replicà: “Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa mut o sord, que hi vegi o cec? No sóc jo el Déu Etern?
12Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca i t’ensenyaré el que has de dir.”
13I Moisès digué: “Oh, Senyor, fes venir un altre per a enviar-l’hi.”
14Llavors el Senyor es va enfadar amb Moisès i li digué: “¿No tens el teu ger-mà Aaron, el levita? Jo sé que ell sap parlar bé. I vet aquí que ara precisament ve a trobar-te. Quan et vegi se li omplirà el cor d’alegria.
15Tu li parlaràs i li posaràs les paraules a la boca; i jo estaré a la teva boca i a la seva i us ensenyaré el que heu de fer.
16Ell parlarà per tu al poble, ell et farà de boca, i tu li faràs de Déu.
17Porta també aquesta vara a la mà, perquè amb ella has de fer els senyals.”
Moisès torna a l’Egipte
18Moisès va marxar i es va dirigir a casa del seu sogre, Jetró, i li digué: “Deixa que me’n vagi i torni amb els meus germans d’Egipte per veure si en-cara són vius.” I Jetró digué a Moisès: “Vés en pau!”
19I quan encara era a Madian, el Senyor va dir a Moisès: “Vés, torna a l’Egipte, que ja són morts tots els qui et volien prendre la vida.”
20Moisès va prendre la seva dona i el seu fill, els va muntar damunt d’un ase i es va encaminar cap a l’Egipte. També va prendre la vara de Déu a la mà.
21El Senyor també digué a Moisès: “Quan siguis a l’Egipte, mira de fer da-vant del faraó tots els prodigis que t’he donat poder de fer; per bé que jo enduriré el seu cor i no deixarà marxar el poble.
22Llavors diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill, el meu primogènit.
23T’he demanat: Deixa sortir el meu fill perquè em doni culte, però tu has refusat de deixar-lo sortir; per això, doncs, jo mataré el teu fill primogènit.”
Circumcisió del fill de Moisès
24Succeí que durant el viatge, quan eren al lloc de descans, el Senyor li va sortir a l’encontre amb intenció de matar-lo.
25Llavors Siporà va agafar un tallant de pedra i va tallar el prepuci del seu fill i amb ell li va tocar els peus tot dient: “Ben cert que tu ets per a mi un espòs de sang.”
26I el Senyor el va deixar. Ella digué “espòs de sang” per causa de la circum-cisió.
Moisès i Aaron es reuneixen
27El Senyor va dir a Aaron: “Vés cap al desert, a l’encontre de Moisès.” Ell va marxar i el va trobar a la muntanya de Déu, i el va saludar amb un bes.
28Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia comunicat i tots els senyals que li havia manat de fer.
29Després Moisès i Aaron se’n van anar i van aplegar tots els ancians dels fills d’Israel;
30i Aaron els va contar tot el que el Senyor havia dit a Moisès, i aquest va mostrar els prodigis davant de tot el poble.
31El poble va creure i, en sentir que el Senyor havia visitat els fills d’Israel i havia vist la seva aflicció, es van prosternar en adoració.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya