Èxode 39:1-31

Comparteix

Èxode 39:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Amb els teixits morats, porpra i escarlata van fer els ornaments brodats per al servei del santuari i les vestidures santes per a Aaron, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer també l’efod teixit d’or, mo-rat, porpra, escarlata i torçal de lli. Van batre a martell làmines d’or que van tallar en filaments per a entreteixir-los artísticament amb els fils de color morat, porpra, escarlata i el torçal de lli. Li van fer muscleres, que es fixaven als seus dos extrems per a subjectar-lo; el llaç que tenia al damunt era brodat de la mateixa manera, formant un con-junt de colors d’or, morat, porpra, escar-lata i el torçal de lli, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van tallar les pedres d’ònix, guarnides d’encastos d’or, entallades, amb gravats com els segells, amb els noms de les tribus dels fills d’Israel, i les van posar damunt les muscleres de l’efod, com a pedres de record a favor dels fills d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer el pectoral artísticament tre-ballat, igual que l’efod, de color d’or, morat, porpra, escarlata, i torçal de lli. El van fer quadrat i doble, d’un pam de llargada i un pam d’amplada, i era plegat en dos. El van omplir de pedreria muntada en quatre rengles de pedres: en el primer rengle, una sarda, un topaci i una maragda; en el segon rengle, un robí, un safir i un jaspi; en el tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista; en el quart rengle, un crisòlit, un ònix i un beril·le. Totes elles eren muntades en encastos d’or filigranats. Eren dotze pedres corresponents als dotze noms dels fills d’Israel, i eren gra-vades com els segells, cada una amb el seu nom, segons les dotze tribus. Van fer, per al pectoral, cadenes d’or pur, trenades en forma de cordó, i dues muntures amb dues anelles d’or, que van fixar als dos extrems del pectoral. Van passar els dos cordons d’or a les dues anelles, als extrems del pectoral, i van unir els dos extrems dels dos cordons a les dues muntures i els van fixar a la part davantera de les muscleres de l’efod. Van fer dues anelles d’or que van situar als dos extrems del pectoral, a la vora que toca al revers de l’efod, per la banda de dins, i dues anelles més d’or que van situar a les dues muscleres de l’efod, a la part inferior, pel davant, tocant a la juntura per damunt el llaç de l’efod. I van lligar el pectoral mitjançant les seves anelles a les anelles de l’efod, amb un cordó morat, a fi que quedés situat damunt el llaç de l’efod i el pec-toral no es pogués desprendre de l’efod, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van teixir el mantell de l’efod, tot ell de color morat. L’escotadura del mantell era al mig, semblant al coll d’una cota, amb un voraviu teixit al voltant de l’escot, a fi que no s’esquincés. Sobre el voraviu inferior del mantell hi van brodar magranes de color morat, porpra, escarlata i torçal de lli. Van fer campanetes d’or pur, i van col·locar les campanetes entre les magranes, sobre el voraviu inferior del mantell, tot al seu voltant, entremig de les magranes: una campaneta d’or i una magrana, una campaneta d’or i una magrana, tot al voltant del voraviu inferior, per a oficiar tal com el Senyor havia manat a Moisès. Per a Aaron i els seus fills, van fer les túniques de torçal de lli, amb art de teixidor; i la mitra, de lli; les sumptuoses tiares, de lli; i els pantalons, de lli; tot fet de torçal de lli, igual com les faixes, de torçal de lli, brodades de colors morat, porpra i es-carlata, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer la placa, la diadema sagrada, d’or pur, i hi van fer una inscripció com els entallats d’un segell: “Consagrat al Senyor”. Van fixar-hi una cinta morada per a subjectar-la sobre la mitra, per la part superior, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Èxode 39:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Amb la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, van confeccionar els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari i les vestidures sagrades d’Aaron, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. L’efod, el va confeccionar de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van batre làmines d’or fins a convertir-lo en fulles, van tallar les fulles en fils i van brodar els fils artísticament enmig del lli ben filat i de la llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van fer dos tirants que subjectaven l’efod a les espatlles pels dos extrems; el cinyell que formava part de la mateixa peça era també de lli ben filat, d’or, i de llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Després van encastar les pedres d’ònix en muntures d’or i van gravar-hi els noms de les tribus d’Israel, tal com els orfebres graven les pedres precioses. Acabat va fixar les dues pedres damunt els dos tirants de l’efod, com a memorial de les dotze tribus, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Va fer també el pectoral brodat artísticament com l’efod, és a dir, amb lli ben filat, or, i llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Tenia la forma d’una bossa quadrada, de mig pam per costat. El van guarnir amb quatre rengles de pedreria: al primer rengle hi havia un robí, un topazi i una maragda; al segon, una malaquita, un safir i un diamant; al tercer, un jacint, una àgata i una ametista; al quart, un crisòlit, una cornalina i un jaspi. Cada pedra anava encastada en una muntura d’or. En total eren dotze pedres, com són dotze els noms de les tribus d’Israel. Cada pedra portava el nom d’una de les dotze tribus, gravat tal com els orfebres graven un segell. Van fer per al pectoral filigranes d’or pur, trenades en forma de cordó, i també dues muntures amb dues anelles d’or, i les van posar als dos extrems superiors del pectoral. Després van passar els cordons d’or per les dues anelles dels extrems del pectoral, van fermar els caps dels dos cordons a les dues muntures i van fixar-les al davant dels tirants de l’efod. Van fer encara dues anelles d’or i les posaren als dos extrems de la part interior de la bossa pectoral, la que toca l’efod. En van fer dues més i les fixaren als dos tirants de l’efod, per baix, al davant, tocant a la seva juntura, damunt el cinyell de l’efod. Van lligar les anelles de la bossa pectoral amb les de l’efod amb un cordó de porpra violeta, de manera que la bossa pectoral va quedar sobre el cinyell de l’efod i no se’n podia separar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. El mantellet que va al damunt de l’efod, el va fer teixit tot de porpra violeta. L’obertura del mantellet era al centre amb una vora tot al voltant, teixida com l’obertura d’una cuirassa, perquè no s’esquincés. A la vora inferior del mantellet van brodar-hi magranes de llana ben filada tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata. Van fer també picarols d’or pur i els van posar, entremig de les magranes, tot al voltant de la vora del mantellet, de manera que alternaven un picarol d’or i una magrana seguint tota la vora del mantellet. Això servia per al moment d’oficiar, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Després van teixir les túniques de lli per a Aaron i per als seus fills, la cinta de lli que lliga els cabells, les bandes dels casquets de lli, la roba interior de lli ben filat, les faixes de lli ben filat, brodades amb llana tenyida de porpra violeta i vermella i d’escarlata, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. Acabat van fer la plaqueta d’or pur i van inscriure-hi, tal com els orfebres graven un segell, aquestes paraules: «Consagrat al Senyor.» Després la van fixar sobre la cinta que lliga els cabells, amb un cordó de porpra violeta, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.