ÈXODE 39:1-31

Amb els teixits morats, porpra i escarlata van fer els ornaments brodats per al servei del santuari i les vestidures santes per a Aaron, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer també l’efod teixit d’or, mo-rat, porpra, escarlata i torçal de lli. Van batre a martell làmines d’or que van tallar en filaments per a entreteixir-los artísticament amb els fils de color morat, porpra, escarlata i el torçal de lli. Li van fer muscleres, que es fixaven als seus dos extrems per a subjectar-lo; el llaç que tenia al damunt era brodat de la mateixa manera, formant un con-junt de colors d’or, morat, porpra, escar-lata i el torçal de lli, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van tallar les pedres d’ònix, guarnides d’encastos d’or, entallades, amb gravats com els segells, amb els noms de les tribus dels fills d’Israel, i les van posar damunt les muscleres de l’efod, com a pedres de record a favor dels fills d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer el pectoral artísticament tre-ballat, igual que l’efod, de color d’or, morat, porpra, escarlata, i torçal de lli. El van fer quadrat i doble, d’un pam de llargada i un pam d’amplada, i era plegat en dos. El van omplir de pedreria muntada en quatre rengles de pedres: en el primer rengle, una sarda, un topaci i una maragda; en el segon rengle, un robí, un safir i un jaspi; en el tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista; en el quart rengle, un crisòlit, un ònix i un beril·le. Totes elles eren muntades en encastos d’or filigranats. Eren dotze pedres corresponents als dotze noms dels fills d’Israel, i eren gra-vades com els segells, cada una amb el seu nom, segons les dotze tribus. Van fer, per al pectoral, cadenes d’or pur, trenades en forma de cordó, i dues muntures amb dues anelles d’or, que van fixar als dos extrems del pectoral. Van passar els dos cordons d’or a les dues anelles, als extrems del pectoral, i van unir els dos extrems dels dos cordons a les dues muntures i els van fixar a la part davantera de les muscleres de l’efod. Van fer dues anelles d’or que van situar als dos extrems del pectoral, a la vora que toca al revers de l’efod, per la banda de dins, i dues anelles més d’or que van situar a les dues muscleres de l’efod, a la part inferior, pel davant, tocant a la juntura per damunt el llaç de l’efod. I van lligar el pectoral mitjançant les seves anelles a les anelles de l’efod, amb un cordó morat, a fi que quedés situat damunt el llaç de l’efod i el pec-toral no es pogués desprendre de l’efod, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van teixir el mantell de l’efod, tot ell de color morat. L’escotadura del mantell era al mig, semblant al coll d’una cota, amb un voraviu teixit al voltant de l’escot, a fi que no s’esquincés. Sobre el voraviu inferior del mantell hi van brodar magranes de color morat, porpra, escarlata i torçal de lli. Van fer campanetes d’or pur, i van col·locar les campanetes entre les magranes, sobre el voraviu inferior del mantell, tot al seu voltant, entremig de les magranes: una campaneta d’or i una magrana, una campaneta d’or i una magrana, tot al voltant del voraviu inferior, per a oficiar tal com el Senyor havia manat a Moisès. Per a Aaron i els seus fills, van fer les túniques de torçal de lli, amb art de teixidor; i la mitra, de lli; les sumptuoses tiares, de lli; i els pantalons, de lli; tot fet de torçal de lli, igual com les faixes, de torçal de lli, brodades de colors morat, porpra i es-carlata, tal com el Senyor havia manat a Moisès. Van fer la placa, la diadema sagrada, d’or pur, i hi van fer una inscripció com els entallats d’un segell: “Consagrat al Senyor”. Van fixar-hi una cinta morada per a subjectar-la sobre la mitra, per la part superior, tal com el Senyor havia manat a Moisès.