Èxode 32:1-18
Èxode 32:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: – Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. Aaron els respongué: – Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les. Aleshores tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les van portar a Aaron. Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: – Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte! Aaron, veient això, va aixecar un altar davant l’estàtua i proclamà: – Demà serà dia de festa en honor del Senyor! L’endemà, doncs, el poble es va llevar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se. El Senyor digué a Moisès: – Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!” El Senyor va afegir: – Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. Ara, doncs, deixa’m que s’encengui contra ells la meva indignació i els extermini. Després faré de tu un gran poble. Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: – Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta? ¿Permetràs que els egipcis diguin: “Els va fer sortir amb mala intenció, per matar-los a les muntanyes i fer-los desaparèixer de la terra”? Fes-te enrere de la teva indignació, renuncia a fer mal al teu poble. Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix dient: “Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, donaré tot aquest país als vostres descendents i el posseiran per sempre més.” Llavors el Senyor es va desdir del mal amb què havia amenaçat el seu poble. Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules. Quan Josuè va sentir l’aldarull del poble, digué a Moisès: – Crits de guerra al campament! Ell va respondre: – No són crits de victòria ni són crits de derrota, sinó cants de festa, el que jo sento.
Èxode 32:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.” Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.” Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugue-ren a Aaron. Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digue-ren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.” L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sa-crificis de pau. Després, el poble s’asse-gué a menjar i beure i es lliurà a la diversió. Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou. Deixa’m ara que la meva còlera s’en-cengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.” Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta? Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble. Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Is-rael, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.” Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble. Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara. Les taules eren obra de Déu, i l’es-criptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules. Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!” Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.”