ÈXODE 32
32
El vedell d’or
1El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.”
2Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.”
3Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugue-ren a Aaron.
4Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digue-ren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
5Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.”
6L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sa-crificis de pau. Després, el poble s’asse-gué a menjar i beure i es lliurà a la diversió.
Indignació del Senyor i súplica de Moisès
7Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput.
8Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
9A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.
10Deixa’m ara que la meva còlera s’en-cengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.”
11Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta?
12Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble.
13Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Is-rael, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.”
14Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble.
Moisès baixa de la muntanya i s’encén en còlera
15Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara.
16Les taules eren obra de Déu, i l’es-criptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules.
17Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!”
18Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.”
19Succeí que, en ser a prop del campament, veié el vedell i les danses; llavors, la còlera de Moisès es va encendre i, llençant les taules que duia a les mans, les esbocinà al peu de la muntanya.
20Després va prendre el vedell que havien fabricat, el cremà i el va moldre fins a fer-lo pols; l’escampà damunt l’aigua i va fer que els israelites en beguessin.
21Moisès digué a Aaron: “Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis abocat un pecat tan gran?”
22Aaron va contestar: “Que la còlera del meu senyor no s’encengui. Prou co-neixes tu aquest poble, com és d’incli-nat al mal.
23Ells em van dir: Fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moi-sès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.
24Jo els vaig dir: Qui tingui or, que se’n desprengui. Ells me’l van donar a mi, jo el vaig ficar a la fosa i en va sortir aquest vedell.”
Els fills de Leví fan costat a Moisès
25Veient Moisès que el poble estava eixelebrat, perquè Aaron l’havia deixat desenfrenar per a esdevenir riota entre els seus enemics,
26es va plantar a l’entrada del cam-pament i va cridar: “A mi els qui esti-guin pel Senyor!” I se li van ajuntar tots els fills de Leví.
27Llavors els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Que cadascun es cenyeixi l’espasa al costat; passeu i repasseu pel campament, de porta en porta, i que cadascun mati el seu germà, el seu amic, el seu parent.”
28Els fills de Leví van complir el que Moisès havia dit, i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble.
29Moisès els digué: “Avui us heu con-sagrat al Senyor, qui a costa del seu fill, qui a costa del seu germà, a fi que avui us doni la benedicció.”
30L’endemà, Moisès digué al poble: “Vosaltres heu comès un gran pecat! Ara, doncs, pujaré a trobar el Senyor; potser podré obtenir el perdó del vostre pecat.”
31Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or.
32Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.”
33El Senyor va replicar a Moisès: “Aquell que hagi pecat contra mi, l’es-borraré del meu llibre.
34Però ara, vés, guia el poble cap a on t’he indicat. Mira, el meu àngel anirà davant teu, però el dia de la meva visita els castigaré pel seu pecat.”
35I el Senyor va castigar el poble per allò que havien fet amb el vedell que els va fabricar Aaron.
S'ha seleccionat:
ÈXODE 32: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya