Èxode 12:23-51

Comparteix

Èxode 12:23-51 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan el Senyor travessarà Egipte per castigar-lo, veurà la sang a la llinda i als dos muntants. Llavors passarà de llarg i no permetrà que l’exterminador entri a les vostres cases. Compliu aquesta ordre; és un decret perpetu per a vosaltres i els vostres fills. Quan haureu entrat al país que el Senyor us donarà, tal com va prometre, continuareu observant aquest ritu. I quan els vostres fills us preguntin: “Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor del Senyor. A Egipte, ell va passar de llarg davant les cases dels israelites: mentre castigava els egipcis, estalviava les nostres cases.” Llavors el poble s’agenollà i es prosternà. Els israelites se’n van anar i compliren el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. A mitjanit el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó regnant fins al primogènit del captiu que era a la presó, i també les primeres cries de tots els animals. Aquella nit, quan el faraó, tots els seus cortesans i tots els egipcis es van llevar, un gran clam es va aixecar per tot Egipte, ja que no hi havia casa on no hi hagués un cadàver. El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: – Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. Preneu també els vostres ramats d’ovelles i de vaques, tal com volíeu. Aneu-vos-en i pregueu també per mi. Els egipcis empenyien el poble per fer-lo sortir del país, i es deien: «Morirem tots!» Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena. Els israelites, tal com Moisès els havia dit, també havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. El Senyor va fer que els egipcis miressin el poble amb simpatia, i els van donar el que demanaven. Així els israelites van espoliar Egipte. Els israelites van partir de Ramsès en direcció a Sucot. Eren uns sis-cents mil homes, sense comptar les criatures. També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques. Van coure la pasta que s’havien emportat d’Egipte i en van fer coques sense llevat; la pasta no havia fermentat, perquè els havien expulsat d’Egipte i no s’havien pogut entretenir ni a preparar-se provisions. L’estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. Al cap dels quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, tot l’exèrcit del Senyor va sortir d’Egipte. Per al Senyor va ser una nit de vetlla per fer sortir els israelites del país d’Egipte. Per això aquesta nit és del Senyor; és nit de vetlla per a tots els israelites de generació en generació. El Senyor va dir a Moisès i aAaron: – Aquestes són les normes referents a l’anyell pasqual: »No n’ha de menjar cap estranger. »Els esclaus comprats amb diners, si els circumcideu, podran menjar-ne. »Ni els forasters ni els assalariats no en menjaran. »L’heu de menjar en una sola casa; no tragueu gens de carn fora de la casa. »No li heu de trencar cap os. »Tota la comunitat d’Israel ha de celebrar la Pasqua. »Si un immigrant que resideix al teu país vol celebrar la Pasqua en honor del Senyor, que faci circumcidar tots els homes de casa seva. Llavors la podrà celebrar, ja que serà com un nadiu del país. Però cap incircumcís no ha de menjar l’anyell pasqual. »La llei serà la mateixa per al nadiu i per a l’immigrant que resideix enmig vostre. Tots els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. Justament aquell dia, el Senyor va fer sortir els israelites del país d’Egipte, formats com un exèrcit.

Èxode 12:23-51 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

I quan el Senyor passi ferint els egip-cis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir. Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills. Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte. I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?, respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar. Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. Succeí que, cap a mitjanit, el Senyor va ferir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó, que seia al tron, fins al primogènit del captiu que era al calabós, així com tots els primogènits de les bèsties. Aquella nit es va llevar el faraó, tots els seus consellers i tots el egipcis, i es va alçar un gran plany per tot l’Egipte, perquè no hi havia cap casa que no tingués un mort. Aleshores, en plena nit, el faraó féu cridar Moisès i Aaron, i els digué: “Al-ceu-vos i sortiu d’entre el meu poble, vosaltres i els fills d’Israel, i aneu a donar culte al Senyor, tal com heu demanat. Endueu-vos també les vostres ove-lles i les vostres vaques, tal com heu demanat. Marxeu, i beneïu-me a mi també.” Els egipcis empenyien el poble, apressant-los a fi que sortissin ben aviat del país, perquè es deien: “Encara morirem tots!” I el poble va agafar la pasta abans que fermentés, i embolicaren les paste-res amb els seus mantells i se les van carregar a les espatlles. Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis. Els fills d’Israel van marxar de Ram-sès cap a Sucot en nombre d’uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar les criatures. Amb ells va marxar també una mul-titud de gent de tota mena i grans ramats d’ovelles i de vaques. I, de la pasta que s’havien endut d’Egipte, van coure coques àzimes, ja que no havia tingut temps de fermentar. Quan van ser expulsats d’Egipte, no po-dien entretenir-se i no van preparar pro-visions per al viatge. El temps que els fills d’Israel van estar a l’Egipte fou de quatre-cents tren-ta anys. El mateix dia que es complien els quatre-cents trenta anys coincidí exactament amb la data de sortida dels es-quadrons del Senyor del territori egipci. Aquesta és nit de vetlla solemne al Senyor Etern, per haver-los tret de la terra d’Egipte: és aquella nit del Senyor, de solemne observança per a tots els fills d’Israel en totes les seves generacions. El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Aquestes són les normes sobre la Pas-qua: cap estranger no en podrà menjar. Però tot esclau adquirit amb diner, quan l’hagis circumcidat, sí que en po-drà menjar. El foraster resident o temporer no en menjarà. S’ha de menjar dins de la mateixa casa; no traureu fora de la casa gens de carn, ni li trencareu cap os. La celebrarà tota la comunitat d’Is-rael. Si algun foraster resident amb tu vol celebrar la Pasqua del Senyor, haurà de circumcidar tots els homes de casa seva, i aleshores podrà acostar-se a cele-brar-la, ja que serà com un nascut al país; però cap incircumcís no en podrà menjar. La llei serà igual per al nadiu que per al foraster que habita entre vosaltres.” Així ho van fer tots els fills d’Israel. Ho van complir tal com el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. I fou en aquell mateix dia que el Senyor va fer sortir els fills d’Israel del país d’Egipte agrupats en colles.