ÈXODE 12:23-51

I quan el Senyor passi ferint els egip-cis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir. Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills. Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte. I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?, respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar. Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. Succeí que, cap a mitjanit, el Senyor va ferir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó, que seia al tron, fins al primogènit del captiu que era al calabós, així com tots els primogènits de les bèsties. Aquella nit es va llevar el faraó, tots els seus consellers i tots el egipcis, i es va alçar un gran plany per tot l’Egipte, perquè no hi havia cap casa que no tingués un mort. Aleshores, en plena nit, el faraó féu cridar Moisès i Aaron, i els digué: “Al-ceu-vos i sortiu d’entre el meu poble, vosaltres i els fills d’Israel, i aneu a donar culte al Senyor, tal com heu demanat. Endueu-vos també les vostres ove-lles i les vostres vaques, tal com heu demanat. Marxeu, i beneïu-me a mi també.” Els egipcis empenyien el poble, apressant-los a fi que sortissin ben aviat del país, perquè es deien: “Encara morirem tots!” I el poble va agafar la pasta abans que fermentés, i embolicaren les paste-res amb els seus mantells i se les van carregar a les espatlles. Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis. Els fills d’Israel van marxar de Ram-sès cap a Sucot en nombre d’uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar les criatures. Amb ells va marxar també una mul-titud de gent de tota mena i grans ramats d’ovelles i de vaques. I, de la pasta que s’havien endut d’Egipte, van coure coques àzimes, ja que no havia tingut temps de fermentar. Quan van ser expulsats d’Egipte, no po-dien entretenir-se i no van preparar pro-visions per al viatge. El temps que els fills d’Israel van estar a l’Egipte fou de quatre-cents tren-ta anys. El mateix dia que es complien els quatre-cents trenta anys coincidí exactament amb la data de sortida dels es-quadrons del Senyor del territori egipci. Aquesta és nit de vetlla solemne al Senyor Etern, per haver-los tret de la terra d’Egipte: és aquella nit del Senyor, de solemne observança per a tots els fills d’Israel en totes les seves generacions. El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Aquestes són les normes sobre la Pas-qua: cap estranger no en podrà menjar. Però tot esclau adquirit amb diner, quan l’hagis circumcidat, sí que en po-drà menjar. El foraster resident o temporer no en menjarà. S’ha de menjar dins de la mateixa casa; no traureu fora de la casa gens de carn, ni li trencareu cap os. La celebrarà tota la comunitat d’Is-rael. Si algun foraster resident amb tu vol celebrar la Pasqua del Senyor, haurà de circumcidar tots els homes de casa seva, i aleshores podrà acostar-se a cele-brar-la, ja que serà com un nascut al país; però cap incircumcís no en podrà menjar. La llei serà igual per al nadiu que per al foraster que habita entre vosaltres.” Així ho van fer tots els fills d’Israel. Ho van complir tal com el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. I fou en aquell mateix dia que el Senyor va fer sortir els fills d’Israel del país d’Egipte agrupats en colles.