Ester 9:1-19
Ester 9:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Va arribar el mes dotzè, és a dir, el mes d’adar. L’edicte del rei s’havia d’executar el dia tretze. Era el dia que els enemics dels jueus esperaven de triomfar contra ells. Però va succeir tot el contrari, perquè van ser els jueus els qui van triomfar contra els qui els odiaven. Els jueus es van aplegar en cada ciutat per totes les províncies de l’imperi de Xerxes per atacar els qui els volien exterminar. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien. Fins els caps de les províncies, els sàtrapes, els governadors i els funcionaris reials van ajudar els jueus per por de Mardoqueu. Mardoqueu era un personatge influent al palau. La seva anomenada arribava a totes les províncies, perquè cada vegada era més influent. Els jueus, doncs, van abatre els seus enemics amb una desfeta desoladora, els van matar i exterminar: van fer el que van voler amb els seus adversaris. A la ciutadella de Susa en van matar i exterminar cinc-cents, entre els quals hi havia els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’enemic dels jueus: Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata. Els van matar, però no van saquejar res. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a la ciutadella de Susa, i va dir a la reina Ester: – A la ciutadella de Susa, els jueus han mort i exterminat cinc-cents homes a més dels deu fills d’Aman. Què deuen haver fet a les províncies de l’imperi? Però demana el que vulguis i t’ho donaré. Digues-me què més vols encara, i t’ho concediré. Ester va respondre: – Si al rei li sembla bé, que concedeixi encara demà als jueus de Susa de continuar executant el decret del dia d’avui i que els cadàvers dels deu fills d’Aman siguin penjats a la forca. El rei hi va accedir. El decret es va promulgar a Susa i els cadàvers dels deu fills d’Aman van ser penjats. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res. Els altres jueus de les províncies de l’imperi també s’havien aplegat per defensar la seva vida i desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris. Però no van saquejar res. Això succeïa el dia tretze del mes d’adar. El dia catorze hi va haver calma i es va convertir en un dia de festes i convits. En canvi, per als jueus de Susa, que s’havien aplegat els dies tretze i catorze, el quinze va ser el dia de calma: un dia de festes i convits. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada de festes i convits i s’obsequien amb regals els uns als altres.
Ester 9:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El dia tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar, era la data assenyalada per al compliment de l’ordre del rei, segons el seu edicte. Aquest dia era el que esperaven els enemics del jueus per dominar-los, però va succeir tot el contrari, perquè els jueus van triomfar sobre els qui els odiaven. A totes les províncies del rei Assuer, el jueus es van concentrar a les seves ciutats per atacar els qui els volien fer mal. No n’hi hagué cap que pogués re-sistir davant d’ells, perquè el temor s’havia apoderat de tots els pobles. I tots els dignataris de les províncies, els sàtrapes i els governadors, i tots els qui administraven els afers del rei, afa-vorien els jueus, perquè el temor a Mar-doqueu s’havia apoderat d’ells. Mardoqueu era molt important al palau reial, i la seva fama s’havia es-campat per totes les províncies, i cada dia tenia més poder. I els jueus van batre tots els seus ene-mics a cops d’espasa, a mata-degolla i extermini, i van fer el que van voler amb els seus enemics. A la ciutadella de Susa, en van matar i exterminar cinc-cents, entre ells, Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata, els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, enemic dels jueus; però no van tocar els seus béns. Aquell mateix dia van comunicar al rei el nombre de morts a la ciutadella de Susa, i el rei digué a la reina Ester: “A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, entre ells els deu fills d’Aman; a la resta de pro-víncies, què hauran fet? Digues què més vols, que et serà concedit. Què més desitges, que t’ho concediré?” Ester respongué: “Si al rei li sembla bé, que s’autoritzi els jueus que viuen a Susa perquè demà puguin actuar segons el decret actual i pengin a la forca els cadàvers dels deu fills d’Aman. I el rei va ordenar que es fes així. El decret es va publicar a Susa, i els deu fills d’Aman van ser penjats. Els jueus que vivien a Susa es van aplegar altre cop el dia catorze del mateix mes d’adar, i van matar a Susa tres-cents homes més; però no van tocar els seus béns. La resta de jueus que vivien a les altres províncies del rei també es van aplegar per defensar la seva vida, i van aconseguir desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris, però no van tocar els seus béns. Això succeí el dia tretze del mes d’adar, i el dia catorze no van actuar, el van dedicar a celebracions i festes. En canvi, els altres jueus que vivien a Susa es van aplegar els dies tretze i catorze i van fer el descans el dia quinze; van dedicar aquest dia a celebracions i festes. És per això que els jueus del camp, els qui viuen en poblacions sense mu-ralles, fan les celebracions i festes el dia catorze del mes d’adar, com a dia assenyalat per a fer-se obsequis els uns als altres.