ESTER 9:1-19

El dia tretze del mes dotzè, que és el mes d’adar, era la data assenyalada per al compliment de l’ordre del rei, segons el seu edicte. Aquest dia era el que esperaven els enemics del jueus per dominar-los, però va succeir tot el contrari, perquè els jueus van triomfar sobre els qui els odiaven. A totes les províncies del rei Assuer, el jueus es van concentrar a les seves ciutats per atacar els qui els volien fer mal. No n’hi hagué cap que pogués re-sistir davant d’ells, perquè el temor s’havia apoderat de tots els pobles. I tots els dignataris de les províncies, els sàtrapes i els governadors, i tots els qui administraven els afers del rei, afa-vorien els jueus, perquè el temor a Mar-doqueu s’havia apoderat d’ells. Mardoqueu era molt important al palau reial, i la seva fama s’havia es-campat per totes les províncies, i cada dia tenia més poder. I els jueus van batre tots els seus ene-mics a cops d’espasa, a mata-degolla i extermini, i van fer el que van voler amb els seus enemics. A la ciutadella de Susa, en van matar i exterminar cinc-cents, entre ells, Parxandata, Dalfon, Aspata, Porata, Adalià, Aridata, Parmaixta, Arissai, Aridai i Vaizata, els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, enemic dels jueus; però no van tocar els seus béns. Aquell mateix dia van comunicar al rei el nombre de morts a la ciutadella de Susa, i el rei digué a la reina Ester: “A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, entre ells els deu fills d’Aman; a la resta de pro-víncies, què hauran fet? Digues què més vols, que et serà concedit. Què més desitges, que t’ho concediré?” Ester respongué: “Si al rei li sembla bé, que s’autoritzi els jueus que viuen a Susa perquè demà puguin actuar segons el decret actual i pengin a la forca els cadàvers dels deu fills d’Aman. I el rei va ordenar que es fes així. El decret es va publicar a Susa, i els deu fills d’Aman van ser penjats. Els jueus que vivien a Susa es van aplegar altre cop el dia catorze del mateix mes d’adar, i van matar a Susa tres-cents homes més; però no van tocar els seus béns. La resta de jueus que vivien a les altres províncies del rei també es van aplegar per defensar la seva vida, i van aconseguir desfer-se dels seus enemics. Van matar setanta-cinc mil dels seus adversaris, però no van tocar els seus béns. Això succeí el dia tretze del mes d’adar, i el dia catorze no van actuar, el van dedicar a celebracions i festes. En canvi, els altres jueus que vivien a Susa es van aplegar els dies tretze i catorze i van fer el descans el dia quinze; van dedicar aquest dia a celebracions i festes. És per això que els jueus del camp, els qui viuen en poblacions sense mu-ralles, fan les celebracions i festes el dia catorze del mes d’adar, com a dia assenyalat per a fer-se obsequis els uns als altres.