Efesis 5:1-33

Efesis 5:1-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou, i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància. Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes. Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies. Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós –que és tant com ser idòlatra–, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu. Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels. No tingueu, doncs, res a veure amb ells. Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum, perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat, distingint bé tot el que és agradable al Senyor, i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les. Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho; però, tot això, quan la llum ho des-cobreix queda ben patent, i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.” Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents. Així que, no sigueu inconscients i mireu de copsar quina és la voluntat del Senyor. No us embriagueu de vi, que us faria dissoluts; més aviat ompliu-vos de l’Es-perit, esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor, i doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare, en nom de nostre Senyor Jesucrist. Tingueu-vos respecte els uns als altres en atenció a Crist. Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor. Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos. De la mateixa manera que l’Església se supedita al Crist, també les dones s’han de supeditar plenament als marits. Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella, a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany d’aigua, alhora que amb la Paraula, per tal de preparar-se ell mateix una Església gloriosa, sense cap defecte ni arruga o res de semblant, sinó santa i immaculada. Així, els marits han d’estimar la seva esposa com el propi cos. Qui estima la pròpia esposa s’estima a si mateix. Ningú no ha odiat mai el propi cos, al contrari, tothom l’alimenta i el co-breix, com també el Crist ho ha fet per l’Església, perquè som membres del seu cos. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la dona, i els dos esdevindran un sol cos. Aquest símbol és grandiós, tanma-teix jo l’aplico a Crist en relació a l’Església. En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.

Efesis 5:1-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable. Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar. Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies. Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu. Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels. No tingueu res a veure amb ells. En altre temps éreu tenebres, però ara que es-teu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat. Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho; però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem: «Aixeca’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.» Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor. No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit. Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist. Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, ja que som membres del seu cos. Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn . Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.