EFESIS 5:1-33

Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou, i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància. Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes. Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies. Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós –que és tant com ser idòlatra–, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu. Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels. No tingueu, doncs, res a veure amb ells. Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum, perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat, distingint bé tot el que és agradable al Senyor, i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les. Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho; però, tot això, quan la llum ho des-cobreix queda ben patent, i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.” Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents. Així que, no sigueu inconscients i mireu de copsar quina és la voluntat del Senyor. No us embriagueu de vi, que us faria dissoluts; més aviat ompliu-vos de l’Es-perit, esplaieu-vos entre vosaltres amb salms, himnes i càntics inspirats, ento-nant salms al Senyor amb tot el cor, i doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare, en nom de nostre Senyor Jesucrist. Tingueu-vos respecte els uns als altres en atenció a Crist. Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor. Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos. De la mateixa manera que l’Església se supedita al Crist, també les dones s’han de supeditar plenament als marits. Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella, a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany d’aigua, alhora que amb la Paraula, per tal de preparar-se ell mateix una Església gloriosa, sense cap defecte ni arruga o res de semblant, sinó santa i immaculada. Així, els marits han d’estimar la seva esposa com el propi cos. Qui estima la pròpia esposa s’estima a si mateix. Ningú no ha odiat mai el propi cos, al contrari, tothom l’alimenta i el co-breix, com també el Crist ho ha fet per l’Església, perquè som membres del seu cos. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la dona, i els dos esdevindran un sol cos. Aquest símbol és grandiós, tanma-teix jo l’aplico a Crist en relació a l’Església. En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.