Cohèlet 2:1-11
Cohèlet 2:1-11 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Em vaig dir interiorment: “Vine, doncs, que jo et provaré amb la vida alegre i tastaràs la felicitat.” Però, heus aquí que això també era vanitat. Al riure li vaig dir: “Embogeixes”, i al plaer: “No vals res”. Em vaig decidir a estimular el meu cos amb el vi, mentre dintre meu mantenia l’enteniment, i em lliurava a la niciesa a fi d’esbrinar en què seria plaent que els fills dels homes s’ocupessin en aquest món durant els dies de la seva vida. Vaig dur a terme grans obres: em construïa cases, plantava vinyes, feia horts i jardins i hi plantava arbres fruiters de tota mena; vaig fer construir estanys d’aigua per a regar la plantació dels arbres. Vaig comprar esclaus i esclaves, a més dels nascuts a casa. També posseïa ramats de vaques i d’ovelles en més quantitat que cap altre del meus prede-cessors a Jerusalem. A més, vaig aplegar plata i or, tribut especial dels reis i de les províncies. Em vaig proveir de cantors i cantatrius, i de les delícies dels fills dels homes, copers i rebosters. Vaig ser tant important que la meva glòria sobrepassava qualsevol dels meus predecessors a Jerusalem; amb tot, encara conservava la meva saviesa. No vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, ni vaig privar el meu cor de cap mena de plaer; perquè el meu cor fruïa de tot el meu treball, i aquesta fou la recompensa a totes les meves fa-tigues. Després em vaig posar a considerar totes les obres que havien fet les meves mans i el treball que m’havia costat, i vet aquí que tot era vanitat i afany inútil, perquè no hi ha res de profitós en aquest món.
Cohèlet 2:1-11 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va: les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit. Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes, feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters; feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves. Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines. Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. I, amb tot això, conservava la meva saviesa. Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content. Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.