Deuteronomi 7:1-12
Deuteronomi 7:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Quan el Senyor, el teu Déu, t’hau-rà introduït a la terra on vas per prendre’n possessió, i haurà expulsat moltes nacions de davant teu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cana-neus, els perizites, els hivites i els jebu-seus, set nacions més nombroses i més fortes que tu, i quan el Senyor, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans i tu les hauràs derrotades, les lliuraràs a l’extermini sagrat; no hi faràs cap mena de pacte ni en tindràs compassió. No emparentaràs amb ells. No dona-ràs la teva filla al seu fill, ni prendràs la seva filla per al teu fill; perquè desviaran el teu fill de l’obe-diència a mi i donaran culte a déus es-tranys, provocant que s’encengui la ira del Senyor contra tu, i ben aviat seràs destruït. Tot al contrari, el que heu de fer amb ells és això: enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, tallareu els seus troncs sagrats i cremareu les seves escultures. Perquè tu ets un poble consagrat per al Senyor, el teu Déu. A tu et va escollir el Senyor, el teu Déu, perquè siguis el seu poble, propietat preuada entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra. No és perquè fóssiu vosaltres més nombrosos que tots els altres pobles que el Senyor us ha estimat i us ha escollit, que més aviat sou el més petit d’entre tots els pobles, sinó que ha estat per l’amor que el Senyor us té i per guardar el jurament que va fer als vostres avantpassats, que el Senyor us ha tret amb mà forta i us ha redimit de la casa d’esclavatge, del poder del faraó, el rei d’Egipte. Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments, mentre que a aquells qui l’odien els paga en la pròpia cara el que mereixen, exterminant-los. No serà remís amb aquell qui l’odia; en la pròpia cara li pagarà el que mereix. Guarda, doncs, els manaments, els estatuts i les lleis que avui t’ordeno que compleixis. I serà que, per haver atès aquestes lleis, haver-les guardat i posat en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà amb tu el pacte i la misericòrdia que va prometre sota jurament als teus avantpassats.
Deuteronomi 7:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre’n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l’extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat. No t’emparentis amb la gent d’aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles. Aquestes nacions apartarien del Senyor els teus fills, i ells adorarien altres déus. Llavors el Senyor s’indignaria contra vosaltres i no trigaria gens a exterminar-vos. »Això és el que heu de fer amb aquestes nacions: derroqueu els seus altars, partiu els pilars sagrats, talleu els bosquets sagrats i cremeu els seus ídols. Perquè tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida. »El Senyor s’ha enamorat de vosaltres i us ha escollit d’entre tots els pobles, no perquè fóssiu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més petit de tots, sinó perquè us estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares. Per això, el Senyor, amb mà forta, us ha fet sortir d’Egipte, la terra on éreu esclaus, i us ha rescatat del poder del faraó, rei d’Egipte. »Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seva aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l’estimen i guarden els seus preceptes. Però als qui no l’estimen, els dóna de dret la seva paga i els fa desaparèixer. No els fa pas esperar: la dóna de dret a ells mateixos. Tu, doncs, guarda els preceptes, els decrets i les prescripcions que avui et mano de complir. »Quan escoltaràs aquestes prescripcions i les compliràs posant-les en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà la seva aliança i l’amor que va jurar als teus pares.