Deuteronomi 1:19-25
Deuteronomi 1:19-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, us vaig dir: “Heu arribat al país muntanyós dels amorreus, que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna. Mira: el Senyor, el teu Déu, posa al davant teu aquest país. Puja a prendre’n possessió, com t’ha promès el Senyor, Déu dels teus pares. No tinguis por, no t’acovardeixis!” »Llavors tots vosaltres vinguéreu a trobar-me i em diguéreu: “Enviem al davant nostre alguns homes a explorar el país: ells ens diran quin és el camí que hem de seguir i com són les ciutats on entrarem.” Em va semblar bé, i vaig escollir, d’entre vosaltres, dotze homes, un per cada tribu. Aquests es van dirigir cap aquell país muntanyós i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d’Eixcol. Es van endur alguns fruits de la terra, van baixar cap a nosaltres i ens informaren dient: “El país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna és molt fèrtil.”
Deuteronomi 1:19-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vam partir d’Horeb i, travessant tot aquell gran desert terrible que heu vist, camí de la serralada dels amorreus, tal com ens havia manat el Senyor, el nostre Déu, vam arribar a Cadeix-Barnea. Llavors us vaig dir: Ja heu arribat a la serralada dels amorreus que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna. Mira: el Senyor, el teu Déu, ha posat el país a la teva disposició: puja-hi i pren-ne possessió com t’ha manat el Senyor, el Déu dels teus pares; no tinguis por ni t’acovardeixis. Però tots vosaltres vau venir a mi per dir-me: Enviem alguns homes davant nostre que ens explorin la terra i que ens portin informació sobre l’itinerari que hem de seguir i en quines poblacions podem entrar. La proposta em va semblar bona i vaig escollir d’entre vosaltres dotze homes, un home de cada tribu, que van emprendre la marxa i van remuntar la serralada fins a arribar a la vall d’Eixcol, i l’inspeccionaren. Van agafar fruits del país, van baixar on érem nosaltres i ens van comunicar això: Bona terra és la que el Senyor, el Déu nostre, ens dóna.