DEUTERONOMI 1
1
Introducció
1Aquestes són les paraules que Moisès va dirigir a tot Israel a l’est del Jordà, a la regió desèrtica de l’Ara-bà, davant de Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab.
2Hi ha onze jornades des de l’Horeb a Cadeix-Barnea, pel camí de la serralada de Seïr.
3Va ser al cap de quaranta anys, el mes onzè, el primer dia del mes, que Moisès va parlar als fills d’Israel segons tot allò que el Senyor li havia manat referent a ells.
4Després d’haver derrotat Sehon, el rei amorreu, que habitava a Heixbon, i Og, rei de Basan, que habitava a Aixtarot i a Edreí,
5a l’altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès va començar a exposar aquesta llei i els va dir:
6“El Senyor, el nostre Déu, ens va par-lar a l’Horeb, dient-nos: Ja fa molt temps que esteu en aquesta muntanya;
7alceu el campament i marxeu cap a la muntanya dels amorreus i a tots els llocs veïns, a l’Arabà, a la Serralada, a la Xefelà, al Nègueb i a la Costa del Mar; a la terra dels cananeus, al Líban, i fins al gran riu Eufrates.
8Mireu que poso a la vostra disposició el país; entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, i a la seva descendència després d’ells.
Moisès nomena els jutges del poble
9En aquella ocasió, ja us va dir això: Jo tot sol no puc portar la vostra càrrega.
10El Senyor, el vostre Déu, us ha mul-tiplicat i sou avui tan nombrosos com les estrelles del cel.
11Que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us faci mil vegades més nombro-sos del que sou i us beneeixi tal com us ha promès!
12Com podré portar jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets?
13Escolliu-vos d’entre les vostres tribus homes savis, intel·ligents i entenimentats, que jo els posaré com a diri-gents vostres.
14Llavors em vau contestar: El que proposes de fer ens sembla bé.
15Aleshores vaig reunir els principals de les vostres tribus, homes savis i ca-pacitats, i els vaig posar de capdavanters vostres: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, i també de magistrats per a les vostres tribus.
16En aquella ocasió, vaig manar als vostres jutges això: Escoltareu els vos-tres germans i exercireu la justícia entre cada un d’ells i el seu germà, o el foraster resident.
17No fareu accepció de persones quan judiqueu; escoltareu els humils igual que els poderosos; no us deixeu intimi-dar per ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Aquella causa que veieu massa difícil per a vosaltres, me la porteu a mi, que jo l’atendré.
18També llavors us vaig indicar tot allò que havíeu de fer.
La missió dels dotze espies
19Vam partir d’Horeb i, travessant tot aquell gran desert terrible que heu vist, camí de la serralada dels amorreus, tal com ens havia manat el Senyor, el nostre Déu, vam arribar a Cadeix-Barnea.
20Llavors us vaig dir: Ja heu arribat a la serralada dels amorreus que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.
21Mira: el Senyor, el teu Déu, ha posat el país a la teva disposició: puja-hi i pren-ne possessió com t’ha manat el Senyor, el Déu dels teus pares; no tinguis por ni t’acovardeixis.
22Però tots vosaltres vau venir a mi per dir-me: Enviem alguns homes davant nostre que ens explorin la terra i que ens portin informació sobre l’itinerari que hem de seguir i en quines poblacions podem entrar.
23La proposta em va semblar bona i vaig escollir d’entre vosaltres dotze homes, un home de cada tribu,
24que van emprendre la marxa i van remuntar la serralada fins a arribar a la vall d’Eixcol, i l’inspeccionaren.
25Van agafar fruits del país, van baixar on érem nosaltres i ens van comunicar això: Bona terra és la que el Senyor, el Déu nostre, ens dóna.
26Però vosaltres us vau negar a pujar-hi i vau ser rebels a l’ordre del Senyor, el vostre Déu,
27i us vau posar a murmurar dins les vostres tendes dient: És per odi que el Senyor ens ha tret d’Egipte, per lliurar-nos als amorreus i destruir-nos.
28On hem d’anar? Els nostres germans ens han desanimat dient-nos: és una gent més gran i fornida que nosaltres, les ciutats són grans i amb fortificacions enormes. Fins i tot hi hem vist anaquites.
29I jo us vaig dir: No us espanteu ni tingueu por d’ells.
30El Senyor, el vostre Déu, que va davant vostre, combatrà per vosaltres, tal com heu pogut comprovar que ho va fer a l’Egipte,
31i al desert, on has vist com el Senyor, el teu Déu, t’ha conduït com un home condueix el seu propi fill, tot al llarg del camí que heu recorregut fins a arribar en aquest lloc.
32Malgrat això, no vau ser fidels al Senyor, el vostre Déu,
33que anava davant vostre en el camí per triar-vos el lloc on acampar. De nit, amb foc, per a il·luminar el camí que havíeu de seguir, i amb un núvol durant el dia.
Desobediència a Cadeix
34Quan el Senyor va sentir el to de les vostres paraules, es va indignar, va jurar i digué:
35Cap dels homes d’aquesta generació perversa no veurà la bona terra que he jurat de donar als vostres pares,
36exceptuant Caleb, fill de Jefunnè; ell la veurà, i la terra que ha trepitjat la donaré a ell i als seus descendents, perquè ha seguit fidelment el Senyor.
37Fins contra mi es va indignar el Senyor per culpa vostra, i em digué: Ni tu tampoc no hi entraràs!
38Serà el teu ajudant, Josuè, el fill de Nun, qui hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell l’ha de donar a Israel com a propietat.
39I la vostra mainada, els que vosaltres vau dir que caurien en captiveri, els vos-tres fills que avui encara no distingei-xen el bé del mal, ells sí que hi entraran, i la rebran en propietat.
40Però vosaltres, torneu-vos-en cap al desert pel camí del Mar Roig.
41Llavors em vau contestar: Hem pecat contra el Senyor. Estem disposats a pu-jar-hi a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat. Us vau cenyir cadascun les seves armes de guerra i us vau disposar a pujar a la serralada.
42Però el Senyor em digué: Digues-los: No hi pugeu ni lluiteu, que jo no sóc enmig vostre; no sigui que resulteu abatuts davant els vostres enemics.
43Prou que us ho vaig advertir, però no em vau escoltar, sinó que us vau re-bel·lar contra l’ordre del Senyor, i us vau entossudir a pujar a la serralada.
44I els amorreus que ocupen aquella serralada us van sortir a l’encontre i us van fer fugir com ho hauria fet un eixam d’abelles, i us van seguir atacant des de Seïr fins a Hormà.
45Després vau tornar i us vau posar a plorar davant del Senyor; però el Senyor no us va fer cas ni us va voler escoltar.
46I vàreu haver de quedar-vos a Cadeix molt de temps, tot el temps que heu viscut allà.”
S'ha seleccionat:
DEUTERONOMI 1: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya