Amós 5:5-27Comparteix

Amós 5:5-27 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

però no busqueu a Betel ni aneu a Guilgal, ni acudiu a Beerxeba, perquè Guilgal serà deportada sense remei i Betel serà anorreada. Busqueu el Senyor i viureu! No sigui que escometi com una fo-guerada la casa de Josep i Betel no tingui ningú que la pugui apagar. Els qui convertiu el dret en absenta i tireu per terra la justícia.” Ell és qui fa aparèixer les Plèiades i Orió, el qui canvia les tenebres en matí i el dia en negra nit; el qui crida les aigües del mar i les vessa damunt la faç de la terra; el Senyor Etern és el seu nom. El qui envia destrucció sobre el fortí i espolia la fortalesa. Ells detesten el defensor al tribunal i avorreixen el qui parla amb sinceritat. Per això, ja que heu trepitjat l’indefens i li reclameu una part del gra, encara que edifiqueu cases de pedra, no les habitareu; i de les vinyes esplèndides que planteu, no en tastareu el vi. Perquè jo sé que són molt nombro-ses les vostres transgressions, i molt grans els vostres pecats; sé que oprimiu el just, que exigiu suborns i que atropelleu els pobres al tribu-nal. Per això, l’assenyat calla en aquest temps, perquè són temps dolents. Procureu fer el bé i no pas el mal, a fi que visqueu, i així el Senyor Totpoderós estarà amb vosaltres, tal com dieu. Odieu el mal i estimeu el bé, i restabliu la justícia al tribunal; potser llavors el Senyor, el Déu Totpoderós, es compadirà del romanent de Josep. Per això parla així el Senyor, el Déu Totpoderós, el Sobirà: “Hi haurà planys per totes les pla-ces, per tots els carrers diran: Ai!, ai! Convocaran al dol els camperols, i a la lamentació els qui canten complantes, i a totes les vinyes hi haurà planys, quan passaré per entremig teu, diu el Senyor.” Ai dels qui desitgen el dia del Senyor! De què us servirà aquest dia del Senyor? Serà de tenebres, i no pas de llum! Com aquell qui, fugint d’un lleó, topa amb un os; o com aquell qui, entrant a casa, quan recolza la mà a la paret, el pica una serp. ¿No serà, doncs, de tenebres, el dia del Senyor, i no pas de llum, de foscor, mancat de tota claror? “Odio i rebutjo amb menyspreu les vostres festes, i no em plauen les vostres reunions. I si m’oferiu els vostres holocaustos, amb les ofrenes vegetals, no ho acceptaré, ni miraré els sacrificis d’animals grassos. Traieu-me del davant el soroll dels vostres cants, que no vull sentir la salmòdia de les vostres arpes. Que el dret flueixi abundosament com l’aigua; i la justícia, com un torrent impetuós. ¿És que em vau oferir sacrificis i ofrenes durant aquells quaranta anys, al desert, casa d’Israel? Ara heu portat en processó Sicut, el vostre rei, i Quivun, el déu astral que us heu fabricat. Per això jo us deportaré més enllà de Damasc, diu el Senyor, que té per nom Déu Totpoderós.”

Amós 5:5-27 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

però no busqueu res en el santuari de Betel ni aneu més a Guilgal. No pelegrineu a Beerxeba. Perquè els habitants de Guilgal seran tots deportats i Betel serà un cau de maleficis.» Cerqueu el Senyor, si voleu viure; si no, envairà com un foc el casal de Josep, el consumirà, i a Betel no hi haurà qui l’apagui. Perquè converteixen el dret en absenta, l’herba amarga, i llancen per terra la justícia. Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió, el qui treu l’alba de la fosca i fa del dia negra nit; el qui crida les aigües de la mar i les aboca sobre la terra. El seu nom és «el Senyor». Ell, davant els poderosos, defensa el qui ha estat espoliat, i espolia les ciutats fortificades. Vosaltres odieu el qui exigeix judicis justos, avorriu el qui diu la veritat. Trepitgeu els febles i els preneu la seva part de gra. Per això no habitareu pas les luxoses cases que heu construït ni beureu el vi de les vinyes selectes que heu plantat. Jo sé que amuntegueu les culpes, que són molts els vostres pecats: maltracteu l’innocent, accepteu suborns, no feu justícia als pobres. Per això, en aquest temps de dissort, l’home assenyat ha de callar. Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l’univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals; potser llavors el Senyor, Déu de l’univers, s’apiadarà dels supervivents de Josep. Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Hi haurà planys per tots els carrers, cridaran ais per totes les places. Convocaran al dol la gent del camp, i a plànyer-se, els ploraners d’ofici. Quan passaré entre vosaltres hi haurà planys per totes les vinyes.» Ho diu el Senyor. Ai dels qui anhelen el dia del Senyor! Què n’espereu, d’aquell dia? Serà un dia de fosca i no de llum. Serà com l’home que fuig d’un lleó i es troba amb un ós; es refugia a casa, repenja la mà a la paret, i el pica una serp. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum, el dia del Senyor? Serà un dia de tenebres, sense gens de claror. Diu el Senyor: «Detesto i refuso les vostres festes; els vostres aplecs sagrats, no els puc veure. Ni que m’oferiu holocaustos i ofrenes, no m’hi complac; els sacrificis de comunió, ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir el so de les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable. »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes? Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. Per això us deportaré més lluny de Damasc.» Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».