Amós 5

5
El Senyor, l’única esperança#x
1Escolta això que et dic, la complanta que entono per tu,
poble d’Israel!
2Israel ha caigut
i no s’alçarà més.
Jeu a terra, abandonat,
i ningú no l’ajuda a aixecar-se.#x
3Això diu el Senyor Déu:
«A Israel, de mil homes
que una ciutat envia a la guerra,
en quedaran cent i prou;
i de cent que l’altra n’envia,
només en quedaran deu.»#x
4Això diu el Senyor a Israel:
«Cerqueu-me,#x si voleu viure,
5però no busqueu res
en el santuari de Betel
ni aneu més a Guilgal.
No pelegrineu a Beerxeba.#x
Perquè els habitants de Guilgal
seran tots deportats
i Betel serà un cau de maleficis.»#x
6Cerqueu el Senyor, si voleu viure;
si no, envairà com un foc
el casal de Josep,
el consumirà,
i a Betel no hi haurà qui l’apagui.#x
7Perquè converteixen el dret
en absenta, l’herba amarga,
i llancen per terra la justícia.#x
8Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió,
el qui treu l’alba de la fosca
i fa del dia negra nit;
el qui crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.#x
El seu nom és «el Senyor».
9Ell, davant els poderosos,
defensa el qui ha estat espoliat,
i espolia les ciutats fortificades.#x
10Vosaltres odieu
el qui exigeix judicis justos,
avorriu el qui diu la veritat.
11Trepitgeu els febles
i els preneu la seva part de gra.
Per això no habitareu pas
les luxoses cases que heu construït
ni beureu el vi
de les vinyes selectes
que heu plantat.#x
12Jo sé que amuntegueu les culpes,
que són molts els vostres pecats:
maltracteu l’innocent,
accepteu suborns,
no feu justícia als pobres.#x
13Per això, en aquest temps de dissort,
l’home assenyat ha de callar.#x
14Cerqueu el bé i no el mal,#x
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l’univers,
serà amb vosaltres,
tal com ara preteneu.#x
15Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor,
Déu de l’univers,
s’apiadarà dels supervivents
de Josep.#x
16Això diu el Senyor, Déu de l’univers:
«Hi haurà planys per tots els carrers,
cridaran ais per totes les places.
Convocaran al dol la gent del camp,
i a plànyer-se,
els ploraners d’ofici.#x
17Quan passaré entre vosaltres
hi haurà planys per totes les vinyes.»#x
Ho diu el Senyor.
El dia del Senyor
18Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!
Què n’espereu, d’aquell dia?
Serà un dia de fosca i no de llum.#x
19Serà com l’home que fuig d’un lleó
i es troba amb un ós;
es refugia a casa,
repenja la mà a la paret,
i el pica una serp.#x
20¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum,
el dia del Senyor?
Serà un dia de tenebres,
sense gens de claror.#x
Un culte detestable
21Diu el Senyor:
«Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats,
no els puc veure.
22Ni que m’oferiu holocaustos
i ofrenes, no m’hi complac;
els sacrificis de comunió,
ni tan sols me’ls miro.
23No em molesteu més
amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir
el so de les vostres arpes.#x
24Deixeu que el dret brolli com l’aigua
i la justícia ragi
com un torrent inestroncable.
25»Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes?#x 26Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral.#x Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet. 27Per això us deportaré més lluny de Damasc.»#x
Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».

S'ha seleccionat:

Amós 5: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió