Fets dels Apòstols 8:26-39
Fets dels Apòstols 8:26-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Un àngel del Senyor va parlar a Felip i li digué: “Alça’t i vés-te’n cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza. És un camí solitari.” Ell se n’hi anà. Llavors aparegué un eunuc etíop, un alt dignatari de la reina Candace d’Etiòpia, que estava en-carregat de tots els seus tresors. Aquest havia vingut a Jerusalem a adorar Déu i ara se’n tornava. Assegut en el seu carruatge, anava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit digué a Felip: “Acosta’t a aquest carruatge i ajunta’t-hi.” Felip cuità el pas i s’hi apropà, i va sentir com llegia el profeta Isaïes; i li preguntà: “Ja entens el que llegeixes?” Ell respongué: “Com ho puc enten-dre, si ningú no m’ho explica?” Llavors invità Felip que pugés i segués amb ell. I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu es-quilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents. L’eunuc va preguntar a Felip: “T’ho prego: de qui diu això el profeta? De si mateix o d’un altre?” Felip prengué la paraula i, comen-çant des d’aquest passatge, li va anun-ciar la bona nova de Jesús. Mentre feien camí, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i diu l’eunuc: “Mira, aquí tenim aigua. Què impedeix que jo sigui batejat?” [Felip li digué: Si creus de tot cor és possible. Ell respongué: Crec que Jesús és el Crist, el fill del Déu] Féu parar el carruatge i van baixar tots dos a l’aigua, Felip i l’eunuc, i el va batejar. Quan van sortir de l’aigua, l’Esperit del Senyor s’endugué Felip, i l’eunuc ja no el veié més, però va seguir el seu camí ple de goig.
Fets dels Apòstols 8:26-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip: – Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. Felip se n’hi anà. Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit va dir a Felip: – Vés a atrapar aquest carruatge. Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà: – ¿Ho entens, això que llegeixes? Ell li contestà: – I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda? L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge. El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella portada a matar o com un anyell que calla mentre l’esquilen, ell no obre la boca . Humiliat, no li han fet justícia. Qui podrà parlar dels seus descendents? Perquè la seva vida és arrencada de la terra . L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà: – Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre? Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué: – Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? () L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí.