FETS 8:26-39

Un àngel del Senyor va parlar a Felip i li digué: “Alça’t i vés-te’n cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza. És un camí solitari.” Ell se n’hi anà. Llavors aparegué un eunuc etíop, un alt dignatari de la reina Candace d’Etiòpia, que estava en-carregat de tots els seus tresors. Aquest havia vingut a Jerusalem a adorar Déu i ara se’n tornava. Assegut en el seu carruatge, anava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit digué a Felip: “Acosta’t a aquest carruatge i ajunta’t-hi.” Felip cuità el pas i s’hi apropà, i va sentir com llegia el profeta Isaïes; i li preguntà: “Ja entens el que llegeixes?” Ell respongué: “Com ho puc enten-dre, si ningú no m’ho explica?” Llavors invità Felip que pugés i segués amb ell. I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu es-quilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents. L’eunuc va preguntar a Felip: “T’ho prego: de qui diu això el profeta? De si mateix o d’un altre?” Felip prengué la paraula i, comen-çant des d’aquest passatge, li va anun-ciar la bona nova de Jesús. Mentre feien camí, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i diu l’eunuc: “Mira, aquí tenim aigua. Què impedeix que jo sigui batejat?” [Felip li digué: Si creus de tot cor és possible. Ell respongué: Crec que Jesús és el Crist, el fill del Déu] Féu parar el carruatge i van baixar tots dos a l’aigua, Felip i l’eunuc, i el va batejar. Quan van sortir de l’aigua, l’Esperit del Senyor s’endugué Felip, i l’eunuc ja no el veié més, però va seguir el seu camí ple de goig.