Fets dels Apòstols 4:1-14
Fets dels Apòstols 4:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Mentre ells parlaven al poble, se’ls presentaren els sacerdots, l’oficial de guàrdia del temple i els saduceus, indignats que ensenyessin al poble i proclamessin en la persona de Jesús la resurrecció dels morts. Llavors els van agafar i els van ficar a la presó fins a l’endemà, perquè ja s’havia fet tard. I molts dels qui havien sentit el discurs van creure, i el nombre dels homes fou d’uns cinc mil. S’esdevingué que l’endemà es van reunir a Jerusalem els seus dirigents, els ancians i els mestres de la Llei, a més del gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els qui eren del llinatge pontifical. Els van fer posar al mig i els interro-garen: “¿Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: “Dirigents i ancians del poble: ja que avui se’ns demana raó d’un favor fet a un home malalt, i qui l’ha guarit, heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesu-crist, el Natzarè, que vosaltres vau cru-cificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts. Ell és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, el qui ha esdevingut pedra angular. I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.” Veient la gosadia de Pere i Joan, i entenent que eren uns homes vulgars i sense estudis, estaven admirats. Reco-neixien que havien estat amb Jesús; i veient al seu costat l’home que ha-via estat guarit, no sabien què replicar.
Fets dels Apòstols 4:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre. Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes. L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. Van posar al mig Pere i Joan i començaren ainterrogar-los: – Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això? Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: – Dirigents del poble i notables: ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal . La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res.