FETS 4:1-14

Mentre ells parlaven al poble, se’ls presentaren els sacerdots, l’oficial de guàrdia del temple i els saduceus, indignats que ensenyessin al poble i proclamessin en la persona de Jesús la resurrecció dels morts. Llavors els van agafar i els van ficar a la presó fins a l’endemà, perquè ja s’havia fet tard. I molts dels qui havien sentit el discurs van creure, i el nombre dels homes fou d’uns cinc mil. S’esdevingué que l’endemà es van reunir a Jerusalem els seus dirigents, els ancians i els mestres de la Llei, a més del gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els qui eren del llinatge pontifical. Els van fer posar al mig i els interro-garen: “¿Amb quin poder, o en nom de qui feu, vosaltres, això?” Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué: “Dirigents i ancians del poble: ja que avui se’ns demana raó d’un favor fet a un home malalt, i qui l’ha guarit, heu de saber, tots vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home és aquí davant vostre guarit en el nom de Jesu-crist, el Natzarè, que vosaltres vau cru-cificar, i que Déu ressuscità d’entre els morts. Ell és la pedra rebutjada per vosaltres, els constructors, el qui ha esdevingut pedra angular. I la salvació no es troba en ningú més, perquè no hi ha sota el cel cap altre nom concedit als homes en el qual puguem ser salvats.” Veient la gosadia de Pere i Joan, i entenent que eren uns homes vulgars i sense estudis, estaven admirats. Reco-neixien que havien estat amb Jesús; i veient al seu costat l’home que ha-via estat guarit, no sabien què replicar.