Fets dels Apòstols 22:1-29
Fets dels Apòstols 22:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
“Germans i pares, escolteu la defensa que de mi us faig ara.” Quan van sentir que els parlava en llengua hebrea, estigueren encara més atents. Llavors digué: “Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat; vaig ser instruït als peus de Gamaliel, dins l’ob-servança estricta de la Llei ancestral amb tant de zel per Déu com el que teniu vosaltres avui; jo vaig perseguir aquest Camí fins a la mort; jo detenia igual homes que do-nes i els tancava a la presó, com també el gran sacerdot i tot el consell d’ancians me’n dóna testimoni, perquè d’ells vaig rebre també les cre-dencials adreçades als germans de Da-masc, on em dirigia per endur-me’n de-tinguts a Jerusalem els qui eren allà, a fi que fossin castigats. Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al mig-dia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial, i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’ Jo vaig respondre: ‘Qui ets, Senyor?’ Em digué: ‘Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.’ I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava. I vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’ I el Senyor em digué: “Alça’t, vés a Damasc i allà t’explicaran tota la tasca que se t’ha encomanat de fer.” Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d’entrar a Damasc de la mà dels meus companys. Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents, em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: ‘Saule, germà, recobra la vista.’ A l’instant vaig reco-brar la vista i el vaig poder veure. Ell em digué: ‘El Déu dels nostres pares et tenia destinat perquè cone-guessis la seva voluntat, veiessis el Just i escoltessis la seva pròpia veu, ja que has de ser testimoni d’ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit. I ara, què esperes? Alça’t, fes-te ba-tejar i neteja’t dels teus pecats invocant el seu nom.’ Després vaig tornar a Jerusalem i, mentre jo pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi, i el vaig veure a ell que em deia: ‘Afanya’t i vés-te’n de seguida de Jerusalem, perquè el testimoniatge meu no te’l voldran acceptar.’ Jo vaig replicar: ‘Senyor, ells saben prou bé que jo m’ocupava de detenir per les sinagogues els qui creien en tu i els assotava, i quan fou vessada la sang del teu màrtir Esteve, també jo hi era present aprovant-ho i guardant la roba dels qui el mataven.’ I em digué: ‘Vés, que jo t’haig d’en-viar lluny, cap als gentils’.” Fins en aquell punt, ells l’havien escoltat, però llavors van alçar la veu cridant: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!” I com que ells continuaven cridant i revoltaven els mantells alçant la pols enlaire, el tribú ordenà que el fessin entrar a la caserna, disposant que per mitjà dels assots el fessin declarar, a fi de saber d’una vegada per quina raó cridaven ai-xí contra ell. Però quan l’estiraven amb les corret-ges, Pau digué al centurió allí present: “¿Us és permès d’assotar un ciutadà ro-mà sense haver estat condemnat?” En sentir-ho, el centurió va anar a advertir el tribú dient: “Què vas a fer? Perquè aquest home és romà.” El tribú hi va anar i li preguntà: “Di-gues-me, tu ets romà?” Ell respongué: “Sí.” El tribú afegí: “A mi em va costar molts diners obtenir aquesta ciutada-nia.” Pau li fa: “Doncs jo la tinc de naixement.” Els qui l’anaven a fer declarar es van retirar ben de pressa, i fins el tribú es va sentir inquiet en veure que era romà i ell l’havia fet lligar.
Fets dels Apòstols 22:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
– Germans i pares: escolteu ara la meva defensa. Quan van sentir que els parlava en la llengua dels hebreus, encara es van calmar més. Pau els digué: – Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l’observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres. Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó. El gran sacerdot i tot el consell del Sanedrí en són testimonis. Havia rebut fins i tot cartes d’ells adreçades als germans jueus de Damasc i me n’hi vaig anar amb la missió d’endur-me’n presos a Jerusalem els qui trobés allà, perquè hi fossin castigats. »Quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m’envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel. Vaig caure a terra i vaig sentir una veu que em deia: »– Saule, Saule, per què em persegueixes? »Jo vaig preguntar: »– Qui ets, Senyor? »Ell em respongué: »– Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes. »Els qui anaven amb mi veieren la llum, però no van sentir la veu del qui em parlava. Llavors vaig preguntar: »– Què haig de fer, Senyor? »El Senyor em digué: »– Aixeca’t, vés a Damasc i allí et diran tot el que està determinat que facis. »I com que amb l’esclat d’aquella llum no veia res, els qui m’acompanyaven em van agafar per la mà i així vaig entrar a Damasc. »Allà hi havia un tal Ananies, un home piadós i observant de la Llei, molt considerat de tots els jueus que vivien a Damasc. Em vingué a trobar i, quan va ser al meu costat, em digué: »– Saule, germà, recobra la vista. »I a l’instant el vaig poder veure. Llavors em digué: »– El Déu dels nostres pares t’havia destinat a conèixer la seva voluntat, a veure el Just i a sentir la seva pròpia veu, perquè davant de tots els homes tu has de ser testimoni d’ell en tot allò que has vist i has sentit. I ara, què esperes? Aixeca’t, rep el baptisme i queda net dels teus pecats, tot invocant el seu nom. »Quan vaig tornar a Jerusalem, un dia, tot pregant en el temple, vaig tenir un èxtasi i vaig veure Jesús que em deia: »– Afanya’t, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi. »Jo vaig respondre: »– Senyor, ells saben prou bé que jo anava de sinagoga en sinagoga empresonant i assotant els qui creien en tu; i quan era vessada la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven. »Llavors ell em va dir: »– Vés! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans. Ells l’havien anat escoltant fins aquí. Però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar: – Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure! I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire, el tribú va manar que duguessin Pau dintre la caserna i, assotant-lo, l’interroguessin per saber amb certesa el motiu de la cridòria contra ell. Quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present: – ¿Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat? El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú: – Què fas? Aquest home és un ciutadà romà! El tribú vingué i preguntà a Pau: – Digues-me, ets ciutadà romà? Ell respongué: – Sí. El tribú replicà: – Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania. Pau contestà: – Doncs jo la tinc de naixement. Immediatament, els qui estaven a punt d’interrogar-lo el van deixar estar. Fins i tot el tribú va agafar por pensant que havia fet encadenar un ciutadà romà.