Fets dels Apòstols 17:1-34

Comparteix

Fets dels Apòstols 17:1-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Travessant Amfípolis i Apol-lònia van arribar a Tessalòni-ca, on hi havia una sinagoga dels jueus. Pau, com tenia per costum, s’hi presentà, i durant tres dissabtes polemitzà amb ells sobre les Escriptures, explicant i demostrant que el Crist havia de patir i ressuscitar de la mort, i deia: “Aquest és el Crist Jesús, el qui jo us anuncio.” Alguns d’ells van creure i es van ajuntar a Pau i Siles, així com una gran comunió de grecs devots, amb no po-ques dones distingides. Però els jueus, engelosits, van reunir una colla de malvats d’entre els perdularis, i provocant tumults avalotaren la ciutat i van irrompre a casa de Jasó, buscant-los per presentar-los al poble; i, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns germans a presència dels regidors de la ciutat, cridant: “Aquests que han revolucionat el món també han vingut aquí, i Jasó els ha allotjat. Tots ells van contra els decrets del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.” Amb això van esverar la gent i els regidors, però, acceptant la fiança de Jasó i els altres, els van deixar anar. Els germans, sense torbar-se gens, van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Ells, així que hi van arribar, es van dirigir a la sinagoga dels jueus. Aquests, més tractables que els de Tessalònica, van acollir la paraula amb bona disposició, examinant les Escrip-tures cada dia per comprovar si això era així. De manera que molts d’ells cregue-ren, i dels grecs, moltes dones distingi-des, i d’homes, no pocs. Però en assabentar-se els jueus de Tessalònica que Pau anunciava també la paraula de Déu fins i tot a Berea, s’hi van presentar agitant i revoltant la gent. Llavors els germans van fer sortir de seguida Pau camí cap a la costa, mentre que Siles i Timoteu es van quedar allí. Els qui guiaven Pau el van acompanyar fins a Atenes, i retornaren amb l’encàrrec que Siles i Timoteu es reunis-sin amb ell tan aviat com poguessin. Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols. De manera que, a la sinagoga dis-cutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava. Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques? Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.” I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves. Llavors Pau, dret al mig de l’Areò-pag, digué: “Atenesos, en tots els aspec-tes veig que sou extremadament reli-giosos, ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà, ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses. D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge, a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres. De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.» Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana. Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se, ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.” En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.” Així Pau va sortir d’entre ells. Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dio-nisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.

Fets dels Apòstols 17:1-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga. Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, basant-se en les Escriptures, explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: – El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio. Alguns d’ells van quedar convençuts i s’uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l’únic Déu i amb no poques dones distingides. Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l’assemblea del poble; però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant: – Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí, i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús. Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar. Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus. Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l’interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. Molts d’ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes. Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s’hi presentaren a avalotar i remoure la gent. Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà. Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se’n tornaren amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor. Mentre Pau els esperava a Atenes, s’indignava de veure la ciutat plena d’ídols. A la sinagoga s’adreçava als jueus i als qui adoraven l’únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava. També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: – Què deu voler dir aquest xerraire? D’altres deien: – Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció. Llavors se l’endugueren amb ells i el van portar a l’Areòpag tot dient-li: – Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes? Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això. Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats. Pau, dret al mig de l’Areòpag, va parlar així: – Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: “Al déu desconegut.” Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. Ell va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que “en ell vivim, ens movem i som”. Així ho han dit alguns dels vostres poetes: “Perquè nosaltres també som del seu llinatge.” Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d’or, de plata o de pedra, treballades per l’art i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s’han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts. Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren: – Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia. Després d’això, Pau es va retirar d’enmig d’ells. Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l’Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.