Travessant Amfípolis i Apol-lònia van arribar a Tessalòni-ca, on hi havia una sinagoga dels jueus.
Pau, com tenia per costum, s’hi presentà, i durant tres dissabtes polemitzà amb ells sobre les Escriptures,
explicant i demostrant que el Crist havia de patir i ressuscitar de la mort, i deia: “Aquest és el Crist Jesús, el qui jo us anuncio.”
Alguns d’ells van creure i es van ajuntar a Pau i Siles, així com una gran comunió de grecs devots, amb no po-ques dones distingides.
Però els jueus, engelosits, van reunir una colla de malvats d’entre els perdularis, i provocant tumults avalotaren la ciutat i van irrompre a casa de Jasó, buscant-los per presentar-los al poble;
i, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns germans a presència dels regidors de la ciutat, cridant: “Aquests que han revolucionat el món també han vingut aquí,
i Jasó els ha allotjat. Tots ells van contra els decrets del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.”
Amb això van esverar la gent i els regidors,
però, acceptant la fiança de Jasó i els altres, els van deixar anar.
Els germans, sense torbar-se gens, van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Ells, així que hi van arribar, es van dirigir a la sinagoga dels jueus.
Aquests, més tractables que els de Tessalònica, van acollir la paraula amb bona disposició, examinant les Escrip-tures cada dia per comprovar si això era així.
De manera que molts d’ells cregue-ren, i dels grecs, moltes dones distingi-des, i d’homes, no pocs.
Però en assabentar-se els jueus de Tessalònica que Pau anunciava també la paraula de Déu fins i tot a Berea, s’hi van presentar agitant i revoltant la gent.
Llavors els germans van fer sortir de seguida Pau camí cap a la costa, mentre que Siles i Timoteu es van quedar allí.
Els qui guiaven Pau el van acompanyar fins a Atenes, i retornaren amb l’encàrrec que Siles i Timoteu es reunis-sin amb ell tan aviat com poguessin.
Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols.
De manera que, a la sinagoga dis-cutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava.
Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció.
Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques?
Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.”
I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves.
Llavors Pau, dret al mig de l’Areò-pag, digué: “Atenesos, en tots els aspec-tes veig que sou extremadament reli-giosos,
ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio.
El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà,
ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses.
D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge,
a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres.
De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.»
Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana.
Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se,
ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.”
En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.”
Així Pau va sortir d’entre ells.
Però hi hagué alguns homes que el van seguir i van creure, entre ells Dio-nisi, l’areopagita; i una dona que es deia Dàmaris; i uns quants més.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
