Fets dels Apòstols 16:6-15
Fets dels Apòstols 16:6-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’Esperit Sant els havia impedit que anunciessin la Paraula a l’Àsia. Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté. Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.» Després d’aquesta visió vam buscar tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova. A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l’endemà ja érem a Neàpolis. D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l’únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: – Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força.
Fets dels Apòstols 16:6-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
I travessaren la Frígia i la regió de Galàcia, ja que l’Esperit Sant els impe-dia d’anunciar la paraula a l’Àsia. Quan van ser davant de Mísia, van intentar d’anar fins a Bitínia, però l’Es-perit de Jesús no els ho permeté. Llavors, vorejant la Mísia, van baixar cap a Troas. Durant la nit, Pau tingué una visió: un macedoni plantat davant seu l’invitava dient: “Arriba’t fins a Macedònia i aju-da’ns.” Així que tingué la visió vam començar de seguida els preparatius per marxar cap a Macedònia, perquè estàvem convençuts que Déu ens cridava a evangelitzar-los. Llavors, salpant de Troas vam enfilar de dret cap a Samotràcia, i l’endemà cap a Neàpolis, i d’allà a Filips, colònia romana i ciutat principal del districte de Macedò-nia, i ens vam quedar uns dies en aquella població. El dissabte vam sortir als afores, a la riba d’un riu on suposàvem que hi havia un lloc d’oració; ens hi asseguérem i vam fer conversa amb les dones que s’hi havien reunit. I una dona que es deia Lídia, vene-dora de porpra, de la ciutat de Tiatira, i que era conversa a Déu, mentre escol-tava, el Senyor li obrí el cor perquè acceptés el que Pau deia. I un cop fou batejada, juntament amb la seva família, ens pregà: “Ja que em considereu fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.” I ens veiérem obligats a acceptar.