2 Samuel 24:10-25
2 Samuel 24:10-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Però llavors David va sentir remordiments d’haver fet el cens i va confessar al Senyor: – He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid! L’endemà al matí, quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir: – Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.” Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué: – Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat. David va dir a Gad: – Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes. Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes. Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble: – Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu. Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor: – Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família! Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué: – Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu. David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell i li preguntà: – Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent? David li respongué: – Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble. Aravna va replicar a David: – Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei! I va afegir: – Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici! Però David li va respondre: – De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res. David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles de plata. Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.
2 Samuel 24:10-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després, David va sentir remordiment per haver fet el cens del poble. I digué al Senyor: “He comès un greu pecat amb això que he fet; però ara, Senyor, et prego que perdonis el pecat del teu servent, perquè he obrat incons-cientment.” L’endemà al matí, quan David es va llevar, el profeta Gad, vident del rei, tingué una revelació del Senyor que deia: “Vés i digues a David: Això diu el Senyor: tres coses et proposa; tria-te’n una perquè jo te la compleixi.” Gad, doncs, va anar a trobar David i li va proposar: “Què prefereixes: que sobrevinguin tres anys de fam al teu país, o que durant tres mesos estiguis fugint perseguit pels teus adversaris, o que hi hagi tres dies de pesta sobre el teu país? Pensa-t’ho i decideix ara quina resposta he de donar al qui m’ha enviat.” David respongué a Gad: “Em sento molt angoixat; prefereixo caure en mans del Senyor, que té una immensa misericòrdia, que no pas caure en mans dels homes.” Llavors el Senyor va enviar la pesta sobre Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia proposat; i van morir, des de Dan fins a Beerxeba, setanta mil homes del poble. L’àngel ja estenia la seva mà sobre Jerusalem per destruir-la, però el Senyor es va desdir d’aquell flagell i digué a l’àngel que destruïa el poble: “Ja n’hi ha prou; retira la teva mà!” L’àngel del Senyor, en aquell moment, era prop de l’era d’Aravna, el jebuseu. Quan David veié l’àngel que casti-gava el poble, digué al Senyor: “Mira, jo he pecat, jo he obrat malament, però aquests innocents, què han fet? Que la teva mà caigui sobre mi i sobre la meva casa paterna!” Aquell mateix dia, Gad va anar a trobar David i li digué: “Puja i edifica un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.” Llavors David hi va pujar, seguint l’ordre de Gad tal com el Senyor ho havia manat. Quan Aravna va alçar la vista i veié el rei i els seus servidors que venien on ell era, va sortir a rebre’l i es va prosternar fins a terra. I Aravna digué: “Per què ha vingut el meu senyor, el rei, a casa del seu servent?” David respongué: “Per com-prar-te aquesta era a fi de construir-hi un altar al Senyor i fer que s’aturi la plaga que afligeix el poble.” Aravna digué a David: “Que el rei, el meu senyor, prengui i faci ofrena de tot allò que li sembli bo. Aquí tens bous per a l’holocaust, i trilladores amb els arreus dels bous per a fer-ne llenya. Tot això, majestat, Aravna ho dóna al rei.” A més, Aravna digué al rei: “Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!” Però el rei respongué a Aravna: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè jo no oferiré al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.” Així, doncs, David va comprar l’era i els bous per cinquanta sicles de plata. Després David va erigir allà un altar al Senyor, i hi va oferir holocaustos i ofrenes pacífiques. Amb això el Senyor es va mostrar favorable al país, i el flagell es va retirar d’Israel.