Després, David va sentir remordiment per haver fet el cens del poble. I digué al Senyor: “He comès un greu pecat amb això que he fet; però ara, Senyor, et prego que perdonis el pecat del teu servent, perquè he obrat incons-cientment.”
L’endemà al matí, quan David es va llevar, el profeta Gad, vident del rei, tingué una revelació del Senyor que deia:
“Vés i digues a David: Això diu el Senyor: tres coses et proposa; tria-te’n una perquè jo te la compleixi.”
Gad, doncs, va anar a trobar David i li va proposar: “Què prefereixes: que sobrevinguin tres anys de fam al teu país, o que durant tres mesos estiguis fugint perseguit pels teus adversaris, o que hi hagi tres dies de pesta sobre el teu país? Pensa-t’ho i decideix ara quina resposta he de donar al qui m’ha enviat.”
David respongué a Gad: “Em sento molt angoixat; prefereixo caure en mans del Senyor, que té una immensa misericòrdia, que no pas caure en mans dels homes.”
Llavors el Senyor va enviar la pesta sobre Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia proposat; i van morir, des de Dan fins a Beerxeba, setanta mil homes del poble.
L’àngel ja estenia la seva mà sobre Jerusalem per destruir-la, però el Senyor es va desdir d’aquell flagell i digué a l’àngel que destruïa el poble: “Ja n’hi ha prou; retira la teva mà!” L’àngel del Senyor, en aquell moment, era prop de l’era d’Aravna, el jebuseu.
Quan David veié l’àngel que casti-gava el poble, digué al Senyor: “Mira, jo he pecat, jo he obrat malament, però aquests innocents, què han fet? Que la teva mà caigui sobre mi i sobre la meva casa paterna!”
Aquell mateix dia, Gad va anar a trobar David i li digué: “Puja i edifica un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.”
Llavors David hi va pujar, seguint l’ordre de Gad tal com el Senyor ho havia manat.
Quan Aravna va alçar la vista i veié el rei i els seus servidors que venien on ell era, va sortir a rebre’l i es va prosternar fins a terra.
I Aravna digué: “Per què ha vingut el meu senyor, el rei, a casa del seu servent?” David respongué: “Per com-prar-te aquesta era a fi de construir-hi un altar al Senyor i fer que s’aturi la plaga que afligeix el poble.”
Aravna digué a David: “Que el rei, el meu senyor, prengui i faci ofrena de tot allò que li sembli bo. Aquí tens bous per a l’holocaust, i trilladores amb els arreus dels bous per a fer-ne llenya.
Tot això, majestat, Aravna ho dóna al rei.” A més, Aravna digué al rei: “Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!”
Però el rei respongué a Aravna: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè jo no oferiré al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.” Així, doncs, David va comprar l’era i els bous per cinquanta sicles de plata.
Després David va erigir allà un altar al Senyor, i hi va oferir holocaustos i ofrenes pacífiques. Amb això el Senyor es va mostrar favorable al país, i el flagell es va retirar d’Israel.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
