2 Samuel 12:1-10
2 Samuel 12:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va enviar el profeta Natan a trobar David. Se li va presentar i li digué: “En una ciutat hi havia dos homes, l’un era ric i l’altre pobre. El ric tenia gran abundor de bestiar petit i gros. En canvi, el pobre només tenia una ovella jove que s’havia comprat. La criava i ella creixia amb ell i els seus fills, menjant del seu pa, bevent de la seva copa i dormint als seus braços; i per ell era com una filla. Però va arribar un viatger a casa de l’home ric, i a aquest li va saber greu de prendre un moltó o un vedell dels seus per a preparar un àpat al viatger que venia a visitar-lo, i va prendre l’ovella d’aquell home pobre i la va fer guisar per al seu visitant.” Llavors la còlera de David va esclatar molt fort contra aquell home i digué a Natan: “Tant cert com que el Senyor és viu, que l’home que ha fet això és me-reixedor de la mort. I haurà de restituir l’ovella quatre vegades, per l’acció que ha comès i per no haver tingut pietat!” Aleshores Natan digué a David: “Tu ets aquest home! El Senyor, Déu d’Is-rael, ha dit això: “Jo t’he ungit com a rei d’Israel, i t’he lliurat de la mà de Saül. T’he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les dones del teu senyor. T’he donat la casa d’Israel i de Judà; i, per si era poc, estava disposat a afegir-hi moltes més coses. Per què has menyspreat la paraula del Senyor cometent allò que és ofensiu als seus ulls? Has fet morir Uries, l’hitita, amb l’espasa, i has pres la seva muller per dona teva. A ell l’has mort amb l’espasa dels fills d’Ammon; ara, doncs, l’espasa mai més no s’apartarà de casa teva, perquè, menys-preant-me a mi, has pres la muller d’Uries, l’hitita, per fer-la esposa teva.”
2 Samuel 12:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va enviar Natan a David. Natan va entrar a la seva presència i li digué: – En una ciutat hi havia dos homes; l’un era ric, i l’altre, pobre. El ric tenia molts ramats d’ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L’ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l’ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a casa seva. David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: – Ho juro per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort! Pagarà l’ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet! Llavors Natan va dir a David: – Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo t’he ungit rei d’Israel i t’he alliberat de les mans de Saül. T’he donat tota la família de Saül, el teu senyor, i he posat les seves dones als teus braços. T’he donat Israel i Judà i, per si tot això fos poc, estic disposat a afegir-hi més i més favors. Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva.