2 SAMUEL 12
12
Natan reprèn David. Naixement de Salomó
1El Senyor va enviar el profeta Natan a trobar David. Se li va presentar i li digué: “En una ciutat hi havia dos homes, l’un era ric i l’altre pobre.
2El ric tenia gran abundor de bestiar petit i gros.
3En canvi, el pobre només tenia una ovella jove que s’havia comprat. La criava i ella creixia amb ell i els seus fills, menjant del seu pa, bevent de la seva copa i dormint als seus braços; i per ell era com una filla.
4Però va arribar un viatger a casa de l’home ric, i a aquest li va saber greu de prendre un moltó o un vedell dels seus per a preparar un àpat al viatger que venia a visitar-lo, i va prendre l’ovella d’aquell home pobre i la va fer guisar per al seu visitant.”
5Llavors la còlera de David va esclatar molt fort contra aquell home i digué a Natan: “Tant cert com que el Senyor és viu, que l’home que ha fet això és me-reixedor de la mort.
6I haurà de restituir l’ovella quatre vegades, per l’acció que ha comès i per no haver tingut pietat!”
7Aleshores Natan digué a David: “Tu ets aquest home! El Senyor, Déu d’Is-rael, ha dit això: “Jo t’he ungit com a rei d’Israel, i t’he lliurat de la mà de Saül.
8T’he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les dones del teu senyor. T’he donat la casa d’Israel i de Judà; i, per si era poc, estava disposat a afegir-hi moltes més coses.
9Per què has menyspreat la paraula del Senyor cometent allò que és ofensiu als seus ulls? Has fet morir Uries, l’hitita, amb l’espasa, i has pres la seva muller per dona teva. A ell l’has mort amb l’espasa dels fills d’Ammon;
10ara, doncs, l’espasa mai més no s’apartarà de casa teva, perquè, menys-preant-me a mi, has pres la muller d’Uries, l’hitita, per fer-la esposa teva.”
11Això diu el Senyor: “Mira, jo faré que s’aixequi el mal contra tu d’enmig de la teva mateixa família, prendré les dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu perquè jegui amb elles a la vista d’aquest sol.
12Perquè tu ho has fet d’amagat, però jo això ho faré a la vista de tot Israel i a ple sol.”
13Llavors David digué a Natan: “He pecat contra el Senyor!” I Natan res-pongué a David: “També el Senyor t’ha perdonat el teu pecat; no moriràs.
14Però com que amb això que has fet has provocat que els enemics del Senyor blasfemin, el fill que t’ha nascut morirà sense remei.”
15Després que Natan hagué tornat a casa seva, el Senyor va ferir el fill que la muller d’Uries havia infantat a David, i va caure greument malalt.
16Llavors David va començar a pregar a Déu pel nen, va dejunar, es va retirar i passava les nits ajagut a terra.
17Els ancians del seu palau van anar al seu costat per insistir a fer-lo alçar de terra, però ell s’hi va negar i no va voler menjar amb ells.
18Succeí que, al setè dia, el nen va morir; i els servidors de David tenien por d’anunciar-li la seva mort, perquè pensaven: “Si mentre vivia el nen no volia escoltar el que li dèiem, com li hem de dir que el nen és mort? Pot fer una barbaritat!”
19Però David va notar que els seus servents es parlaven a cau d’orella i va comprendre que el nen era mort; i els preguntà: “Ha mort el nen?” I ells van contestar: “Ha mort.”
20Llavors David es va alçar de terra, es va rentar, es va perfumar, es va can-viar de vestits i va anar a la Casa del Senyor a prosternar-se en pregària. Des-prés va tornar a casa seva, va demanar que li servissin aliments i va menjar.
21Els seus servents li digueren: “Quina mena de comportament és aquest? Men-tre el nen era viu, dejunaves i ploraves; i ara que és mort, t’has alçat i has pres aliments.”
22Ell va respondre: “Mentre era viu, jo dejunava i plorava per ell, perquè em deia: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i deixarà viure el nen.
23Però ara, que ja és mort, per què he de dejunar? ¿Que potser podré fer-lo tornar altre cop? Jo aniré on ell és, però ell no tornarà pas a mi!”
24David va consolar Betsabé, la seva muller, va fer vida marital amb ella i ella li va infantar un fill, al qual va posar el nom de Salomó. El Senyor el va esti-mar,
25i va enviar el profeta Natan, qui, per ordre del Senyor, li va posar el sobre-nom de Jedidià.#12,25 estimat del Senyor.
David conquereix Rabà
26Mentrestant, Joab, que continuava la lluita contra la ciutat de Rabà dels am-monites, havia penetrat a la capital.
27Joab va enviar missatgers a David, a dir-li: “He atacat Rabà i he pres la ciutadella de les aigües.
28Reuneix ara la resta del poble i vine a acampar contra la ciutat i conquereix-la, perquè no sigui jo qui la prengui i li posin el meu nom.”
29David va reunir tot el poble i va marxar contra Rabà, la va atacar i la va conquerir.
30Va prendre la corona del cap de l’ídol Milcom, que pesava un talent d’or i duia una pedra preciosa, i la van posar al front de David. Va agafar un botí molt considerable a la ciutat.
31Va deportar els habitants que hi ha-via i els va destinar a les serradores, als pics de ferro, a les destrals i a treballar de rajolers. I va fer el mateix en totes les ciutats dels ammonites. Tot seguit, David, amb tota la seva gent, va tornar a Jerusalem.
S'ha seleccionat:
2 SAMUEL 12: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya