2 Reis 5:1-19
2 Reis 5:1-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Naaman, general de l’exèrcit del rei de Síria, era un home principal i molt estimat davant del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia donat una victòria a Síria. Però aquest gran guerrer tenia lepra. En una incursió que havien fet els de Síria al territori d’Israel, havien portat captiva una noieta que va passar al servei de la muller de Naaman. Aquesta noieta digué a la seva mes-tressa: “Si el meu senyor volgués anar a trobar el profeta que hi ha a Samaria, ell el curaria de la lepra.” Naaman va anar a comunicar-ho al seu sobirà, i li digué: “Aquella noia de la terra d’Israel a dit tal i tal cosa.” I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu ta-lents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits. I va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: “Per mitjà d’aquesta carta que t’envio et presento el meu servidor Naaman, que faig venir a tu perquè el curis de la seva lepra.” Així que el rei d’Israel hagué llegit la carta, s’esquinçà els vestits i exclamà: “¿És que jo sóc Déu, que fa morir i que dóna vida, perquè aquest faci venir a mi un home perquè jo el curi de la seva lepra? Fixeu-vos-hi bé i us adonareu que aquest només busca raons contra mi.” Però quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, va fer dir al rei: “Per què t’has esquinçat els vestits? Que vingui a mi i sabrà que a Israel hi ha profeta.” Llavors Naaman hi va anar, amb els seus cavalls i la seva carrossa, i es va parar davant el portal de la casa d’Eliseu. Llavors Eliseu va enviar un missat-ger que li digués: “Vés i banya’t set vegades en el Jordà, i el teu cos es refarà i quedaràs net.” Però Naaman va marxar enfurismat, tot dient: “Jo esperava que ell sortiria a rebre’m, que aturat dempeus invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, i que passant la seva mà pel lloc malalt des-apareixeria la lepra. ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no són millors que totes les aigües d’Israel? ¿Que no podria banyar-m’hi i quedar net?” Es va girar i va marxar molt indignat. Llavors els seus servents se li van acostar i van parlar-li així: “Pare meu, si el profeta t’hagués manat alguna cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs, amb molta més raó quan t’ha dit: Renta’t i quedaràs net.” Llavors va baixar, es va banyar set vegades al Jordà, tal com l’home de Déu li havia dit, i el seu cos es va tornar com el cos d’un infantó, i va quedar net. Després, ell, amb tot el seu seguici, va tornar on era l’home de Déu, va en-trar i, presentant-se davant seu, li digué: “Mira, jo ara reconec que en tot el món no hi ha més Déu que el d’Israel. Ara, doncs, tingues a bé acceptar un present de part del teu servent.” Però ell respongué: “Per la vida del Senyor, a qui serveixo, que no l’acceptaré!” I per més que va insistir, ell no el va acceptar. Llavors Naaman va demanar: “Permet que al teu servent se li concedeixi una càrrega de dues mules amb terra d’Israel, perquè el teu servent d’ara en-davant no oferirà cap més holocaust ni sacrifici a cap altre déu que no sigui el Senyor Etern. Que el Senyor, però, perdoni el seu servent en una cosa: quan el meu sobirà entri al temple de Rimmon per adorar-hi, i es recolzi en el meu braç i jo hagi d’inclinar-me també dins el temple de Rimmon, que el Senyor, en aquest cas, em perdoni si m’inclino dins el temple.” Ell li respongué: “Vés-te’n en pau.” I quan ell ja era un tros lluny
2 Reis 5:1-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Naaman, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia concedit la victòria a l’exèrcit arameu. Era un bon guerrer, però tenia la lepra. Els arameus, en una incursió, s’havien endut captiva del territori d’Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. Aquesta minyona va dir a la seva mestressa: – Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra. Naaman ho va comunicar al seu sobirà: – La noia vinguda del país d’Israel ha dit tal i tal cosa. El rei dels arameus va respondre: – Vés-hi. Et faré una carta per al rei d’Israel. Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d’or i deu vestits nous. En arribar, va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t’envio el meu servent Naaman perquè el curis de la lepra.» Quan el rei d’Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamà: – Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquè m’enviï aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons! Eliseu, l’home de Déu, va sentir a dir que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits i envià a dir-li: – Per què t’has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrà que hi ha un profeta a Israel. Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s’aturà a l’entrada de la casa d’Eliseu. Aquest va enviar un missatger que li digués: – Vés, renta’t al Jordà set vegades i la teva pell quedarà neta de la lepra. Naaman es va enfadar i se’n tornava tot dient: – Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no valen més que totes les aigües d’Israel? ¿No podia jo rentar-me en qualsevol d’ells i així quedar net de la lepra? Va fer mitja volta i se n’anava tot indignat. Però els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: – Pare, si el profeta t’hagués prescrit una cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs molt més si tan sols t’ha dit: “Renta’t i quedaràs net de la lepra.” Llavors Naaman va baixar al Jordà, va banyar-s’hi set vegades, tal com l’home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornà com la d’una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. Després retornà amb tot el seu seguici a casa de l’home de Déu, hi entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: – Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la mercè d’acceptar un present d’aquest servent teu. Però Eliseu va respondre: – Tan cert com viu el Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res. Naaman insistia perquè acceptés, però Eliseu s’hi va negar. Llavors Naaman digué: – Ja que no acceptes cap obsequi meu, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. Eliseu li va respondre: – Vés-te’n en pau. I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància