Naaman, general de l’exèrcit del rei de Síria, era un home principal i molt estimat davant del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia donat una victòria a Síria. Però aquest gran guerrer tenia lepra.
En una incursió que havien fet els de Síria al territori d’Israel, havien portat captiva una noieta que va passar al servei de la muller de Naaman.
Aquesta noieta digué a la seva mes-tressa: “Si el meu senyor volgués anar a trobar el profeta que hi ha a Samaria, ell el curaria de la lepra.”
Naaman va anar a comunicar-ho al seu sobirà, i li digué: “Aquella noia de la terra d’Israel a dit tal i tal cosa.”
I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu ta-lents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits.
I va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: “Per mitjà d’aquesta carta que t’envio et presento el meu servidor Naaman, que faig venir a tu perquè el curis de la seva lepra.”
Així que el rei d’Israel hagué llegit la carta, s’esquinçà els vestits i exclamà: “¿És que jo sóc Déu, que fa morir i que dóna vida, perquè aquest faci venir a mi un home perquè jo el curi de la seva lepra? Fixeu-vos-hi bé i us adonareu que aquest només busca raons contra mi.”
Però quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, va fer dir al rei: “Per què t’has esquinçat els vestits? Que vingui a mi i sabrà que a Israel hi ha profeta.”
Llavors Naaman hi va anar, amb els seus cavalls i la seva carrossa, i es va parar davant el portal de la casa d’Eliseu.
Llavors Eliseu va enviar un missat-ger que li digués: “Vés i banya’t set vegades en el Jordà, i el teu cos es refarà i quedaràs net.”
Però Naaman va marxar enfurismat, tot dient: “Jo esperava que ell sortiria a rebre’m, que aturat dempeus invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, i que passant la seva mà pel lloc malalt des-apareixeria la lepra.
¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no són millors que totes les aigües d’Israel? ¿Que no podria banyar-m’hi i quedar net?” Es va girar i va marxar molt indignat.
Llavors els seus servents se li van acostar i van parlar-li així: “Pare meu, si el profeta t’hagués manat alguna cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs, amb molta més raó quan t’ha dit: Renta’t i quedaràs net.”
Llavors va baixar, es va banyar set vegades al Jordà, tal com l’home de Déu li havia dit, i el seu cos es va tornar com el cos d’un infantó, i va quedar net.
Després, ell, amb tot el seu seguici, va tornar on era l’home de Déu, va en-trar i, presentant-se davant seu, li digué: “Mira, jo ara reconec que en tot el món no hi ha més Déu que el d’Israel. Ara, doncs, tingues a bé acceptar un present de part del teu servent.”
Però ell respongué: “Per la vida del Senyor, a qui serveixo, que no l’acceptaré!” I per més que va insistir, ell no el va acceptar.
Llavors Naaman va demanar: “Permet que al teu servent se li concedeixi una càrrega de dues mules amb terra d’Israel, perquè el teu servent d’ara en-davant no oferirà cap més holocaust ni sacrifici a cap altre déu que no sigui el Senyor Etern.
Que el Senyor, però, perdoni el seu servent en una cosa: quan el meu sobirà entri al temple de Rimmon per adorar-hi, i es recolzi en el meu braç i jo hagi d’inclinar-me també dins el temple de Rimmon, que el Senyor, en aquest cas, em perdoni si m’inclino dins el temple.”
Ell li respongué: “Vés-te’n en pau.” I quan ell ja era un tros lluny
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
