2 Reis 4:1-7
2 Reis 4:1-7 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Una dona, d’entre les viudes de la comunitat dels profetes, es va queixar a Eliseu dient-li: “El meu marit, el teu servent, s’ha mort; tu saps que el teu servent era molt tement del Senyor, i ara el seu creditor ha vingut per quedar-se dos fills meus per esclaus.” Eliseu li digué: “Què puc fer jo per tu? Digue’m, què tens a casa?” Ella respon-gué: “La teva serventa no té res a casa, llevat d’una gerreta d’oli.” Ell li digué: “Vés i demana a tots els teus veïns que et deixin gerres buides, i no et quedis curta. Després torna, tanca la porta darrere teu i els teus fills, i vés omplint totes les gerres, posant a part totes les plenes.” Ella el va deixar i es va tancar a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella les anava omplint. Ja les tenia totes plenes quan digué a un dels seus fills: “Acosta’m una altra gerra.” Però ell li va contestar: “No n’hi ha cap més.” Llavors l’oli s’estroncà. Ella va anar a dir-ho a l’home de Déu, i aquest li digué: “Vés a vendre l’oli i paga el teu deute; i amb el que sobri podràs viure tu i els teus fills.”
2 Reis 4:1-7 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li: – El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. Eliseu li va respondre: – Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa. Ella li va dir: – Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli. Eliseu li digué: – Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes. Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills: – Porta’m una altra gerra. Ell li va respondre: – No en queda cap més. I l’oli parà de rajar. Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir: – Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.