2 REIS 4
4
L’oli de la viuda
1Una dona, d’entre les viudes de la comunitat dels profetes, es va queixar a Eliseu dient-li: “El meu marit, el teu servent, s’ha mort; tu saps que el teu servent era molt tement del Senyor, i ara el seu creditor ha vingut per quedar-se dos fills meus per esclaus.”
2Eliseu li digué: “Què puc fer jo per tu? Digue’m, què tens a casa?” Ella respon-gué: “La teva serventa no té res a casa, llevat d’una gerreta d’oli.”
3Ell li digué: “Vés i demana a tots els teus veïns que et deixin gerres buides, i no et quedis curta.
4Després torna, tanca la porta darrere teu i els teus fills, i vés omplint totes les gerres, posant a part totes les plenes.”
5Ella el va deixar i es va tancar a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella les anava omplint.
6Ja les tenia totes plenes quan digué a un dels seus fills: “Acosta’m una altra gerra.” Però ell li va contestar: “No n’hi ha cap més.” Llavors l’oli s’estroncà.
7Ella va anar a dir-ho a l’home de Déu, i aquest li digué: “Vés a vendre l’oli i paga el teu deute; i amb el que sobri podràs viure tu i els teus fills.”
Eliseu i la xunemita
8En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar.
9Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu.
10Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.”
11Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar.
12Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu.
13Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.”
14Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.”
15Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta.
16I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!”
17Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit.
18El noi es va fer gran, i un dia que va anar on era el seu pare amb els segadors,
19exclamava: “Ai, el meu cap, el meu cap!” I ell digué a un mosso: “Agafa’l i portal a la seva mare.”
20Aquest el va agafar i el va dur a la seva mare, i ella el va tenir a la seva falda fins al migdia, i va morir.
21Llavors el va pujar per ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
22Després cridà el seu marit i li digué: “Envia’m un dels mossos amb una somera, que vaig corrents on és l’home de Déu i torno.”
23Ell digué: “Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova ni dissabte.” Pe-rò ella només li respongué: “Adéu!”
24Va fer ensellar la somera i digué al mosso: “Vés guiant i no aturis la marxa fins que jo t’ho digui.”
25Va marxar i arribà on era l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny, l’home de Déu digué al seu criat Guehazí: “Mira, és la xunemita!
26Corre a rebre-la i pregunta-li: Com estàs? Com està el teu marit? I el teu noi, com està?” Ella li va contestar: “Bé.”
27Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.”
28Llavors ella digué: “¿És que havia demanat jo cap fill al meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?”
29Ell digué a Guehazí: “Vesteix-te, agafa el meu bastó i vés. Si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et sa-luda, no li contestis. I així que arribis, posa el bastó sobre el noi.”
30Però la mare del noi va replicar: “Per la vida del Senyor i per la teva vida que no et deixaré pas!” Ell, doncs, es va alçar i la va acompanyar.
31Guehazí havia marxat abans que ells i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però aquest no va recobrar la veu ni el sentit, de manera que va tornar al seu encontre i li digué: “El noi no es desvetlla.”
32Eliseu va arribar a la casa i va trobar el noi mort, estirat sobre el seu propi llit.
33Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va orar al Senyor.
34Després va pujar al llit i s’ajagué damunt el noi, li va posar la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls i les mans sobre les mans; així es va quedar estirat sobre el noi, i el cos del noi es va es-calfar.
35Després es va retirar i es posà a ca-minar d’una banda a l’altra per dins la casa. Tornà a pujar i es va estirar damunt el noi un altre cop. Llavors el noi va esternudar set vegades i va obrir els ulls.
36Eliseu va cridar Guehazí i li digué: “Fes venir la xunemita.” La va cridar i ella va venir. Eliseu li digué: “Aquí tens el teu fill.”
37Ella va entrar i, deixant-se caure als seus peus, es prosternà fins a terra. Des-prés prengué el seu fill i se n’anà.
L’olla enverinada
38Eliseu va tornar a Guilgal, en una època de molta fam al país. Una vegada que els de la comunitat de profetes es-taven asseguts al voltant seu, Eliseu digué al seu criat: “Posa l’olla al foc i cou menjar per a la comunitat dels profetes.”
39Un d’ells va sortir al camp a buscar herbes i va trobar una mena de parra silvestre de la qual va collir carabasses silvestres fins a omplir-ne un mantell. De tornada les va tallar i les va tirar dins l’olla del menjar, sense saber què era.
40En van servir a aquells homes per menjar, però així que van tastar el guisat es van posar a cridar: “Home de Déu, hi ha la mort en aquesta olla.” I no en podien menjar.
41Llavors ell digué: “Porteu farina”. La va tirar a l’olla i digué: “Serveix a la gent perquè mengin.” I ja no hi havia res de dolent a l’olla.
Multiplicació d’uns pans
42Va arribar un home de Baal-Xalixà que duia per a l’home de Déu uns pans de les primícies; vint pans d’ordi, i blat tendre a l’alforja. I Eliseu digué: “Dóna-ho a la gent i que mengin.”
43Però el seu criat li digué: “Com puc servir això a un centenar d’homes?” Ell va insistir: “Dóna-ho a la gent i que mengin, perquè el Senyor ha dit això: Menjaran i en sobrarà.”
44Llavors els ho va servir, en van men-jar i encara en va sobrar, segons la paraula del Senyor.
S'ha seleccionat:
2 REIS 4: BEC
Subratllat
Comparteix
Copia
Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió
Primera edició: maig del 2000.
Segona edició: desembre del 2007
© Del text: Pau Sais i Samuel Sais
© D’aquesta edició: Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya