2 Corintis 7:1-16
2 Corintis 7:1-16 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i com-pletem la nostra consagració en el temor de Déu. Feu-nos lloc al vostre cor: no hem ofès ningú, no hem perjudicat ningú, no ens hem aprofitat de ningú. No ho dic amb to de censura; ja us he dit abans que us portem al cor per com-partir la mort i la vida. Em sento confiat amb vosaltres i n’es-tic molt orgullós. Em sento força ani-mat, desbordant d’alegria enmig de to-tes les meves tribulacions. Fins i tot, quan ja vam arribar a Mace-dònia, el meu cos tampoc no va trobar cap repòs. Sortien dificultats per tot arreu: lluites per fora i temors per dins. Però, Déu, que és consolador dels abatuts, ens va confortar amb l’arribada de Titus; i no tan sols amb la seva arribada, sinó també amb l’estímul rebut de part vostra, fent-nos saber l’enyorança que sentiu, el greu que us sap i l’interès que teniu per veure’m, i això encara m’ha fet més alegria. Perquè, tot i que us vaig contristar amb la meva carta, ara no em sap greu; hi hagué un moment que em va doldre, quan vaig adonar-me que amb aquella carta us havia donat un disgust, si bé no us va durar gaire. Dic que ara me n’alegro, no del fet que us disgustéssiu, sinó del fet que aquest disgust hagi servit perquè canviéssiu d’actitud. I com que fou una pena volguda per Déu, de part nostra no heu rebut cap mal. Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort. Fixeu-vos en l’afany que ha despertat en vosaltres aquesta tristesa volguda per Déu: quines disculpes, quina indignació, quin respecte, quins anhels, quin interès i quin escarment! Heu demostrat que no teníeu res a veure amb aquell afer. Com podeu veure, si us vaig escriure no va ser ni per causa de l’ofensor ni per causa de l’ofès, sinó perquè us conven-céssiu, davant Déu, del gran interès que teniu per mi. Estem molt satisfets per tot això. Endemés, aquesta satisfacció nostra ha estat incrementada amb l’alegria de veure Titus tant content per l’estímul que ha rebut de vosaltres. No he hagut de lamentar cap dels elogis que li vaig fer de vosaltres, ben al contrari, així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat verídic l’e-logi que de vosaltres vam fer a Titus, i el seu cor s’omple encara més d’afecte quan recorda la bona predispo-sició vostra a rebre’l amb tant de respec-te i deferència. Estic content de poder comptar sempre amb vosaltres.
2 Corintis 7:1-16 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot el que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu. Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú. I no ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al punt de compartir amb vosaltres mort i vida. Us tinc tota la confiança i estic molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem. Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por. Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l’arribada de Titus; i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el consol que de vosaltres havia rebut. Ell ens parlava de la vostra enyorança, del vostre desconsol, del desig que teniu de veure’m. Això em va produir una joia encara més gran. La meva carta us va entristir, però ara no em sap gens de greu. És cert que me’n va saber, perquè vaig veure que aquella carta us havia disgustat, almenys de moment; però ara estic content, no del vostre disgust, sinó del penediment que va néixer d’aquell disgust. En efecte, la vostra tristesa venia de Déu; nosaltres no us havíem perjudicat en res. I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort. Fixeu-vos en tot el que ha produït en vosaltres la tristesa que ve de Déu! Quin interès, quines disculpes, quina indignació, quin temor, quina enyorança, quin desig, quin escarment! En tot heu demostrat que éreu innocents d’aquell cas. Així, doncs, si us vaig escriure, no va ser tant per resoldre el cas del qui va ofendre i del qui va ser ofès, sinó sobretot perquè us convencéssiu de l’interès que davant de Déu mostreu per nosaltres. Aquest ha estat el nostre consol. Però a aquest nostre consol s’hi ha afegit una alegria encara més gran: la de veure Titus tan content de les satisfaccions que tots plegats li heu donat. I quan davant d’ell m’he gloriat de vosaltres per alguna cosa, no me n’he hagut d’avergonyir; i així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat ser veritat l’elogi que de vosaltres hem fet davant de Titus. De manera que l’afecte entranyable que ell us té és més gran encara quan recorda l’obediència de tots vosaltres, la reverència i el respecte amb què el vau acollir. Estic content de poder confiar sempre en vosaltres.