2 CORINTIS 7:1-16

Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i com-pletem la nostra consagració en el temor de Déu. Feu-nos lloc al vostre cor: no hem ofès ningú, no hem perjudicat ningú, no ens hem aprofitat de ningú. No ho dic amb to de censura; ja us he dit abans que us portem al cor per com-partir la mort i la vida. Em sento confiat amb vosaltres i n’es-tic molt orgullós. Em sento força ani-mat, desbordant d’alegria enmig de to-tes les meves tribulacions. Fins i tot, quan ja vam arribar a Mace-dònia, el meu cos tampoc no va trobar cap repòs. Sortien dificultats per tot arreu: lluites per fora i temors per dins. Però, Déu, que és consolador dels abatuts, ens va confortar amb l’arribada de Titus; i no tan sols amb la seva arribada, sinó també amb l’estímul rebut de part vostra, fent-nos saber l’enyorança que sentiu, el greu que us sap i l’interès que teniu per veure’m, i això encara m’ha fet més alegria. Perquè, tot i que us vaig contristar amb la meva carta, ara no em sap greu; hi hagué un moment que em va doldre, quan vaig adonar-me que amb aquella carta us havia donat un disgust, si bé no us va durar gaire. Dic que ara me n’alegro, no del fet que us disgustéssiu, sinó del fet que aquest disgust hagi servit perquè canviéssiu d’actitud. I com que fou una pena volguda per Déu, de part nostra no heu rebut cap mal. Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort. Fixeu-vos en l’afany que ha despertat en vosaltres aquesta tristesa volguda per Déu: quines disculpes, quina indignació, quin respecte, quins anhels, quin interès i quin escarment! Heu demostrat que no teníeu res a veure amb aquell afer. Com podeu veure, si us vaig escriure no va ser ni per causa de l’ofensor ni per causa de l’ofès, sinó perquè us conven-céssiu, davant Déu, del gran interès que teniu per mi. Estem molt satisfets per tot això. Endemés, aquesta satisfacció nostra ha estat incrementada amb l’alegria de veure Titus tant content per l’estímul que ha rebut de vosaltres. No he hagut de lamentar cap dels elogis que li vaig fer de vosaltres, ben al contrari, així com sempre us hem dit la veritat, també ha resultat verídic l’e-logi que de vosaltres vam fer a Titus, i el seu cor s’omple encara més d’afecte quan recorda la bona predispo-sició vostra a rebre’l amb tant de respec-te i deferència. Estic content de poder comptar sempre amb vosaltres.