Timoteu 3:1-13
Timoteu 3:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Això que dic és ben cert: si algú desitja el càrrec de dirigent d’una comunitat, aspira a una noble tasca. Cal, però, que el dirigent sigui irre-protxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar, que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós. Que sàpiga dirigir bé la pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat. Si un no sap dirigir la seva casa, com podrà tenir cura de l’Església de Déu? Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable. I cal, també, que tingui un bon testi-moni entre els de fora, a fi d’evitar el descrèdit i els paranys del diable. Igualment, els diaques han de ser dig-nes, homes d’una sola paraula, mode-rats en la beguda, que no tinguin ne-gocis bruts, i que retinguin el misteri de la fe en una consciència neta. Cal també que aquests estiguin pri-mer a prova, i després, si no hi ha res en contra, que facin el servei. Igualment les mullers: que siguin respectables, que no siguin xafarderes, sinó prudents i dignes de confiança en tot. Els diaques, que siguin casats una sola vegada, que dirigeixin bé els seus fills i les pròpies cases, perquè els qui exerceixen bé el dia-conat es fan mereixedors d’una posició honorable i obtenen una gran fermesa en la fe que és en Crist Jesús.
Timoteu 3:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Això que ara et dic és digne de fe: si algú aspira a ser el pastor d’una església, desitja una noble tasca. El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, no donat al vi, ni violent, sinó de bon tracte, enemic de les baralles i del diner; ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills. Perquè si algú no sap portar la pròpia casa, com podria tenir cura d’una església de Déu? El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable. Cal també que tingui una bona anomenada entre els qui no creuen, per no caure en el deshonor ni en els paranys del diable. Igualment els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi, ni a negocis bruts; han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta. Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri. Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança. Els diaques han de ser marits d’una sola muller, han de saber portar bé els fills i la pròpia casa. Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.